Encara avui el nom de Wanda Landowska (Varsòvia, 1879-Lakeville, 1959) simbolitza el renaixement de la música antiga al segle XX, especialment durant el centenari de la publicació de la seva obra, editada amb el títol ben eloqüent de Musique ancienne: le mépris pour les anciens, la force de la sonorité, le style, l'interprétation, les virtuoses, les mécènes et la musique (1909). Després de finalitzar els estudis musicals a Varsòvia (piano amb J. Kleczynski i A. Michalowski) i Berlín (composició amb H. Urban), Landowska va arribar a París l’any 1900. Aleshores el moviment a favor de la música del passat gaudia d’una gran vitalitat mercès a les societats de concerts i a projectes editorials com la publicació de les obres de Rameau. Amb el director de la casa Pleyel, Gustave Lyon, i a partir de l’estudi de clavicèmbals antics, Ladowska va fer posar a punt, el 1912, l’instrument que l’havia d’acompanyar en totes les seves gires mundials. Del 1913 al 1919 es dedicà a l’ensenyament a Berlín. Després de la mort en accident del seu marit, Henri Lew, el 1919 va impartir classes d’interpretació a Basilea i a Barcelona. El 1926 va fundar una acadèmia de música a França (Saint-Leu-la Fôret), on va formar diverses generacions de clavecinistes de primera fila, com Ruggero Gerlin. Entre els anys 1920-1930 va estrenar les primeres grans obres per a clavicèmbal del segle XX, el Concerto per clavicembalo de Manuel de Falla (5 de novembre de 1926) i el Concert champêtre de Francis Poulenc (3 de maig de 1929). Landowska va continuar estant molt unida a la música polonesa: va interpretar al clavicèmbal les masurques de Chopin i dedicà un disc d’homenatge a Paderewski el 1951.