Veredicte de la Festa de la Música Catalana
Fragment del document on es detalla el veredicte del certamen celebrat el 1905. CEDOC 2.6_0139 https://ocpmc.cat/49ySC67
Iniciem aquest mes de març una selecció dels tresors que custodia el CEDOC, un document que mensualment podreu veure físicament exposat al Foyer del Palau de la Música Catalana. Així, coincidint amb el Concurs Internacional de Composició Coral “Festa de la Música Coral” que aquest any se celebra el dia 3 de març, hem escollit el veredicte redactat el 1905 pel jurat de la segona edició del concurs de composició musical que rebia el nom de Festa de la Música Catalana. El certamen va ser promogut per l’Orfeó Català entre els anys 1904-1922 per esperonar la creació musical catalana –en plena efervescència patriòtica–, tot reprenent la idea original dels Jocs Florals.
Els orígens d’aquesta Festa beuen clarament dels Jocs Florals que se celebraven a Barcelona des del 1859. De fet, el lema dels Jocs Florals era “Pater, Fides i Amor” en al·lusió a la pàtria, la fe religiosa i l’amor, aspectes que constantment són font d’inspiració de moltes obres presentades a la Festa. Tal com es pot comprovar, en l’organització dels Jocs Florals del final del segle XIX i començament del XX, l’Orfeó Català i alguns dels membres, com la família Millet mateix, van formar part del consistori del certamen, i el fundador de l’Orfeó, Lluís Millet i Pagès, en va ser president el 1918 i mantenidor els anys 1899 i 1920. També cal considerar que els Jocs Florals van tenir lloc al Palau de la Música Catalana des del 1914 fins al 1936.
Crònica sobre la Festa de la Música Catalana publicada al diari La Veu de Catalunya amb dibuix del Teatre Novetats. 24 juliol de 1904
Així doncs, amb els Jocs Florals com a font d’inspiració i amb una presència física tan propera al Palau de la Música mateix i al director de l’Orfeó Català, no és estrany que seguidament es fes amb molts paral·lelismes un certamen dedicat a la música. D’aquesta manera va néixer la Festa de la Música Catalana, a semblança dels Jocs Florals, però amb particularitats, especialment en el desenvolupament de la tipologia de premis que s’oferien i les nombroses institucions que s’hi van adherir a l’hora d’atorgar-los.
L’objectiu bàsic del certamen musical, tal com afirmava Felip Pedrell en el discurs presidencial del 1904, era promoure la música a cappella per animar la vida coral catalana; però, a mesura que hi va haver més edicions, el nombre de premis i la varietat de gèneres musicals es van ampliar, però sense perdre de vista els objectius originals. Al llarg dels anys també van anar variant les associacions i autoritats que hi oferien premis. Entre els gèneres musicals representats apareixen des dels premis musicals destinats al cant coral i totes les seves variants, com ara la música coral per a infants, fins a obra sardanística, peces per a banda i quartet de corda, per a instrument solista amb acompanyament d’orquestra, música per a gran orquestra o música de cambra. En definitiva, un ventall de colors musicals, tots amb els seus premis corresponents, atorgats per diverses autoritats i institucions de Barcelona.
També s’incentivava la recerca popular a través dels premis per a reculls de tonades populars, la reutilització de repertoris antics a través dels arranjaments de música popular i així mateix la recuperació i transcripció de música dels nostres avantpassats anterior al segle XVIII.
Per la seva banda, el jurat igualment va anar evolucionant, amb els anys: si les figures de Lluís Millet i Francesc Pujol hi van ser presents com a ànima i impulsors del concurs, al llarg dels anys van formar part del jurat compositors i músics de renom, com Antoni Nicolau, Enric Granados, Joan Manén, Enric Morera, Lluís Romeu, Amadeu Vives o l’alemany Kurt Schindler, entre d’altres.
Els premis es van anar consolidant i augmentant: deu premis a la primera edició, catorze a l’edició de l’octubre del 1908 (la primera al Palau de la Música Catalana) i divuit l’any 1920. Cada any els premis eren atorgats per l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l’Orfeó Català, el bisbe de Barcelona, l’Ateneu Barcelonès, el Centre Excursionista de Catalunya i l’Associació Amics de la Música, entre altres entitats. Cadascun dels premis anava destinat a un tipus de composició. Per donar-ne uns quants exemples, en el cas de l’Ajuntament de Barcelona el guardó premiava la millor composició per a cor mixt, el premi que oferia la Diputació s’adjudicava a la millor composició per a cor de veus d’homes, el premi de l’Ateneu Barcelonès s’adreçava a les composicions de veu i de piano, i el premi del Centre Excursionista era per a la col·lecció de cançons populars més important.
La Festa va tenir lloc des de l’any 1904 fins al 1922, amb un total de nou concursos: concretament els anys 1904, 1905, 1906, 1908, 1911, 1915, 1917, 1920 i 1922. Entre els compositors representats hi apareixen Juli Garreta, Joan Baptista Lambert, Vicenç Maria de Gibert, Joaquim Zamacois, Antoni Massana, Lluís Romeu, Josep Serra, Domènec Mas i Serracant, Josep Sancho Marraco, i també compositores, com Narcisa Freixes –amb les seves cançons d’infants, posteriorment publicades–, Montserrat Civil o Julita Farners…
El CEDOC conserva el fons documental de totes les partitures guanyadores del concurs, així com altra documentació de la gestió del certamen. Hi podeu accedir aquí. https://ocpmc.cat/3UNXEr2