Cal situar el nom d’Amadeu Vives (1871-1932) en els orígens de l’Orfeó Català, del qual fou cofundador. Va destinar-hi un nombre important d’obres corals, amb L’emigrant com un dels grans èxits. També d’acord amb la vocació nacionalista de l’Orfeó, va adaptar un cert nombre de peces del repertori popular (es va cantar la seva harmonització d’Els Segadors en el concert inaugural de l’Orfeó Català al 1891). Va ser un dels personatges clau en tota l’exaltació modernista en els anys que precediren el canvi de segle a Barcelona.

Des dels seus primers estudis musicals, va estar vinculat amb el món teatral, pel qual va sentir sempre una gran atracció. De fet, Amadeu Vives és sobretot conegut arreu com a compositor de sarsueles, gènere en el qual arribà a convertir-se en un referent. Sota la protecció de Ruperto Chapí es va traslladar a Madrid cap al 1897. La seva instal·lació a la capital i la seva dedicació gairebé exclusiva al gènere de sarsueles va provocar un cert descontentament en l’àmbit de l’Orfeó Català i particularment de Lluís Millet. A Madrid, va tenir càrrecs públics relacionats amb els teatres i la música i va ser president de la Sociedad de Autores Españoles.

El CEDOC conserva el manuscrit d’El pretendiente. La partitura porta anotacions a llapis blau per a la interpretació. En aquesta obra, Vives segueix el model d’opereta en un sol acte, del qual va ser gran impulsor. Amb llibret de J. Echegaray, es va estrenar amb gran èxit al Teatro Apolo de Madrid el 27 de juny de 1912. La facilitat melòdica de Vives i la seva llarga experiència coral es fa palesa en tota la seva producció. Es diu que és l’autor que millor, amb més ambició i eficàcia ha escrit per al cor en la història de la sarsuela.