Tres grans concursos a l’Orfeó Català (1951,1958,1963)
El mestre Josep Maria Roma recollint el premi del concurs musical (1952)
Les dècades de 1950 i 1960 van prendre lloc tres grans concursos musicals organitzats per l’Orfeó Català. Foren dècades de foscor i dificultats. Referint-se sobretot als anys cinquanta, escrivia Antoni Sabat: “una etapa caracteritzada per una lluita interminable durant la qual el Palau maldava per refermar els seus signes d’identitat entre un marasme aclaparador i la constant opressió constrenyedora de tota llibertat. D’una banda, els directius, liderats per Fèlix Millet i Maristany (que el gener del 1951 va ser elegit nou president), apostaven per la supervivència diària marcada per la manca de recursos propis i les limitacions de tot ordre, fets comuns a la societat catalana de l’època. D’altra banda, en canvi, sorgien iniciatives i actituds internes tendents a superar l’imposat ostracisme. Entre les dues cares no mancava l’esperit de lluita ni, alhora, l’actitud de submissió a les consignes del règim. En alguns casos, l’acostament al poder i al cercle d’influències permetia petites conquestes i la superació de múltiples barreres”. Durant la fi de la dècada i el transcurs de la següent es materialitzarien algunes d’aquelles petites conquestes; per exemple, no fins el cinquantenari del Palau de la Música (1958), pràcticament, s’havia públicament fet esment de la institució pel seu nom català.
Miquel Valls llegint el seu treball premiat al concurs literari, al fons el jurat musical format pels mestres Toldrà, Manén i Millet. 1952
El primer d’aquells concursos va prendre lloc amb motiu del 60è aniversari de l’Orfeó Català, i com a part de les celebracions de tal aniversari. Les actes del 3 de juny de 1951 recullen: “Se acuerda la convocatoria del concurso para premiar las 12 canciones populares mejor armonizadas con 1000 ptas cada una. El jurado se compondrá de los maestros Manén, Toldrá y Luis Mª Millet”. Es donava termini fins el 29 de febrer de l’any següent. Van rebre’s 167 composicions, de les quals l’esmentat jurat premiaria: “Per l’aliment del bon vi” i “Santa Magdalena”, d’Antoni Planàs; “Santa Agnés” i “La Ximbomba”, de Josep Maria Roma; “Els tres segadors”, “La cançó del cabrer” i “El comte l’Arnau”, de Rafael Subirachs; “Bona dona, on aneu?”, de Francesc Fornells; “Canción de cuna”, de Tomás Garbizu, i “La Verge s’está en cambreta”, de Cristòfor Taltabull. Es va fer l'entrega de premis a la Sala Lluís Millet.
Totes deu cançons s’estrenarien en el concert que l’Orfeó va oferir al Palau de la Música el 29 de novembre del 1952, sota la direcció del mestre Lluís Maria Millet. Van ser rebudes amb entusiasme i, apunta la crítica, hagueren de fer-se molts bisos; serien de nou interpretades al concert del 7 de desembre del mateix any.
“Per l’aliment del bon vi”, d’Antoni Planà, cançó premiada al concurs musical de 1952.
“Sa Ximbomba”, de Josep Maria Roma, cançó premiada al concurs musical de 1952.
Malgrat el caràcter singular de l’esdeveniment, tant aviat com el 1954 va recollir-se als llibres d’actes la projecció d’un nou concurs. Tals línies ens donen ampli detall de com sorgí la iniciativa:
“El Sr. Secretario da lectura a una proposición recibida firmada por varios socios protectores en la que manifiestan su deseo de que en los programas del Orfeó goce de mayor preponderancia la audición de canciones populares y que para servir de incentivo a los compositores se creen unos concursos musicales estableciendo un premio “Luis Millet” para canciones de tema popular; “Amadeo Vives” para poemas chorales y “Enrique Morera” para sardanas a voces”.
La Junta hi acabaria donant suport, inclòs Lluís Mª Millet, que sembla que al principi s’estranyà per la proposta, donada la inqüestionable forta vinculació de l’Orfeó al cant popular; suggeriria afegir premis Antoni Nicolau i Francesc Pujol, per a un total de cinc.
Aquest primer plantejament trigà en materialitzar-se, i anà més enllà. Primer es va parlar d’una “Fiesta de la Música Catalana”, però els premis acabaren convocant-se en el marc de la celebració del 50è aniversari de la inauguració del Palau de la Música (9 de febrer de 1908). Hi acabà havent 13 premis diferents, que dugueren els noms de Lluís Millet, Francesc Pujol, Josep Maria Comella, Amadeu Vives, Joan Llongueras, Emerenciana Wehrle, Antoni Nicolau, Felip Pedrell, Anselm Clavé, Lluís Romeu, Vicenç Maria de Gibert, Joan Salvat i Enric Morera. L’abril de 1957 s’anunciava que es designava president del Jurat del Concurs Musical Eduard Toldrà, quedant conformat així per Toldrà, Joan Massià, Francesc Riba Martí i Lluís Mª Millet. El termini dels premis Millet, Pujol, Comella, Vives, Llongueras i Wehrle finalitzava el 31 d’octubre.
El “Premi Lluís Millet”, consistent en una composició per a cor i orquestra, valorat en 25.000 pessetes, va ser atorgat a la composició núm. 27, “Cant Espiritual” de Xavier Montsalvatge, sobre text de Joan Maragall. Resultaria guanyadora del premi “Josep Maria Comella”, consistent en dues petites obres de fàcil execució, originals, per a cor a quatre veus mixtes, la col·lecció “Dues cançons fàcils”: “Maria tu plores” i “Les filles del Rei”, presentada amb el lema “Plany”, de les que resultà ser autor Josep Maria Roma, sobre textos de Rainer M. Rilke i Dante G. Rossetti. La resta de premis quedaren deserts. Va fer-se l’entrega d’aquests premis durant el multitudinari sopar de clausura del 50è aniversari del Palau, el 18 de març de 1959.
Fèlix Millet Maristany entrega a Xavier Montsalvatge el premi pel seu “Cant Espiritual” (1959)
Publicitat del Concurs Musical inclosa a la Guia Musical, 1959-1960, núm. 11.
Un tercer gran concurs de l’Orfeó Català s’endegava el 1963, gràcies al donatiu de dos socis benemèrits de l’entitat, que volgueren restar anònims. El primer premi, de 100.000 pessetes, s’adjudicaria al millor Oratori per a veus solistes, cor i orquestra; el segon, de 50.000 pessetes, al millor poema coral per a veus mixtes; el tercer, de 25.000 pessetes, a la millor col·lecció de cinc cançons populars catalanes, harmonitzades per a cor mixt, i el quart, també de 25.000 pessetes, a la millor col·lecció de quatre petites composicions originals, de tema lliure, per a cor mixt.
En aquesta ocasió, el jurat estigué integrat per Joan Massià (president), Frederic Mompou, Rafael Subirachs, Xavier Montsalvatge i Lluís Mª Millet. Es donà veredicte el 10 de maig de 1965. Van adjudicar el premi de 100.000 pessetes a l’obra núm. 18, “Verge Maria”, “Seis estampes vocal-sinfónicas”, amb lema “Estampas”, que resultà ser de Manuel Blancafort.
S’adjudicaren també premis a la col·lecció de cançons número 15 “Cançó màgica", De caça", "L’alabau", "Les Margaridetes", "L’antònia” del navarrès Lorenzo Ondarra, i es premià la col·lecció 34, de la mateixa categoria, “La Magdalena", "Adorm-te", "Don Bertran i Donya Maria", "La Presa de Roses", La Mare de Déu” de Jaume Padrós, amb premis de 25.000 cadascuna.
Finalment, es dividí el premi de 25.000 pessetes a la col·lecció de quatre petites composicions originals per a cor mixt en 5 premis de 5.000 pessetes cadascun: “Cançó de febrer” de Manuel Palau, “Vestiment d’una novícia” i “Silenci de xiprers” de Josep Maria Pla; i “Pregària” i “Amor meu”, de Jaume Dotras Serrabella
Fou ofert un banquet als guanyadors i al jurat a l’Hotel Ritz, el 5 de novembre, on foren àmpliament elogiats totes les parts. Dues de les cançons de Serrabella les va estrenar l’Orfeó Català el 13 de novembre de 1967. El 8 de març de 1968 va tenir lloc l’estrena de l’Oratori “Verge Maria”, en un concert on participava també l’Orquestra Ciutat de Barcelona. Mesos més endavant, en el concert del 23 de novembre de 1968, faria l’estrena de set de les cançons premiades al concurs.
Programa dels concerts de l’Orfeó Català dels dies 23 de novembre i 1 de desembre de 1968 on s'inclogué la interpretació de vàries obres guanyadores.
Estrena de l’oratori “Verge Maria” de Manuel Blancafort el novembre 1968
