Aquesta edició impresa, exemplar únic conservat d’aquestes peces per a clave o pianoforte de Joaquín Montero (Sevilla?, ca. 1740-ca. 1815), és dedicada a la Real Sociedad Bascongada. Aquesta societat estava emparentada amb la Sociedad Económica Bascongada de los Amigos del País, que finançava l’Academia de Música de Sevilla, atesa per l’administrador general d’Andalusia Pablo de Olavide. En aquest marc, una vintena d’il·lustres convidats, entre els quals Joaquín Montero, escoltaven les novetats musicals italianes i franceses.

Les poques coses que se saben de la carrera musical de Joaquín Montero el vinculen amb aquest cercle culte de Sevilla. La portada d’aquesta obra indica que era organista de l’església parroquial de San Pedro Real a Sevilla.

L’obra de Montero és coneguda per dues importants col·leccions: el manuscrit de la Biblioteca Nacional de Madrid, que conté deu minuets per a pianoforte, i aquesta edició. Montero també va deixar dues obres teòriques: Compendio armónico (Madrid, 1790) i Tratado teórico-práctico sobre el contrapunto (manuscrit, 1815).

Les sis sonates aplegades aquí presenten, totes, dos moviments fortament oposats, no solament pel ritme, sinó també per la tècnica emprada. Els moviments lents, generalment Adagio, en palesen una qualitat melòdica de gran bellesa, mentre que els moviments ràpids exigeixen una gran virtuositat a l’intèrpret i fan sonar els registres de l’instrument amb escales i arpegis. A mig camí entre l’estil barroc i el clàssic, aquestes Sonatas testimonien l’arribada del pianoforte a Espanya.