Tresors del Palau
Els reculls de música per a tecla de Domenico Scarlatti, Antoni Soler, Vicente Rodriguez o Joaquin Montero mostren el desenvolupament i la remarcable vitalitat de l’escola de tecla hispana durant el segle XVIII.
Quadern apaïsat de 20 folis, d’enquadernació moderna, amb quinze peces per a tecla i fragments de tres altres obres. El primer foli fa de portada amb el títol: “Sonatas del Pe fray Antonio/ Soler que hizo para la diversión/ del Sereníssimo Señor Infante Don/ Gabriel Obra 7ª y 8ª año 1786/ Joseph Antonio Terrés/ 1802”. Es desconeix la identitat d’aquest Joseph Antonio Terrés; potser es tractava d’un aficionat o docent que va compilar o utilitzar aquesta col·lecció al començament del segle XIX.
En realitat només la primera part del quadern inclou obres d’Antonio Soler (Olot, Girona, 1729-El Escorial, Madrid, 1783); són tres sonates i un rondó que, juntament amb una sonata anònima copiada després del rondó, van ser editades per Samuel Rubio com a sonates o moviments de sonates de Soler (sonates 58, 59, 60, 83 i 99 de l’edició de Rubio, 1958-62). Tal com indica el títol del manuscrit, aquestes obres semblen part de les que Soler va dedicar a Don Gabriel, fill de Carles III (a qui va tenir per alumne des de 1766), però la data de 1786 de la portada no pot ser data de composició de les obres, atès que Soler havia mort tres anys abans. En els folis (9-20) del quadern hi ha sis sonates de Carles Baguer (Barcelona, 1768-Barcelona, 1808), que van ser editades per Maria Ester-Sala (1976), a més d’un rondó del mateix compositor, un altre de “Venti” (probablement un compositor italià) i dos rondós anònims. Aquest manuscrit és un exemple molt interessant de la convivència de repertori local originat a Barcelona (Baguer va ser organista de la catedral) amb obres procedents de l’entorn de la cort (les de Soler) i de l’estranger (com la del probablement compositor italià Venti).
Antoni Soler i Carles Baguer. Sonatas del Pe. Fray Antonio Soler que hizo para la diversión del Sereníssimo Señor Infante Don Gabriel, obra 7ª y 8ª. 1802. Música manuscrita, 20 f. (23 x 32 cm)