Projecte per al gran plafó decoratiu que corona la façana del Palau de la Música Catalana. El dibuix va sortir, sens dubte, del taller de Lluís Domènech i Montaner i el mateix arquitecte en devia donar les indicacions generals. A la perspectiva general i a l’alçat de la façana que es conserven al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya –procedents de l’arxiu Domènech i que es van publicar amb molt petites modificacions en La Veu de Catalunya el 9 de febrer de 1905– ja es percep la idea general del projecte ornamental. La part superior del conjunt que s’havia d’allotjar sota el cupulí de la façana, està centrada per una imatge femenina amb una filosa que podem interpretar com la música popular, asseguda en un setial amb la bandera quadribarrada al darrere. Com a fons, es dibuixen les muntanyes de Montserrat i a la seva dreta apareix l’estendard de l’Orfeó Català a mans d’un dels cantaires. Un enfilall de roses, la flor que domina tota l’ornamentació del Palau, cau per l’escalinata que acaba amb la inscripció “ANY MCMIX”. A la part inferior es distribueixen els orfeonistes, els homes drets i vestits de negre, amagats darrere de les partitures, mentre les dones, amb llargs vestits de colors diferents, adopten posicions més informals, dretes o mig assegudes en bancs de pedra disposats en semicercle. En la realització definitiva, el fris queda dividit en tres parts per un joc de dobles columnes adossades. La materialització del mosaic ha d’atribuir-se a Lluís Bru. Quan es va inaugurar l’edifici, el 9 de febrer de 1908, el gran plafó no estava encara a lloc, com es pot veure a les imatges que es van publicar amb motiu de l’esdeveniment, ja que el muntatge del conjunt es va acabar l’any 1910.