Manuscrit de la segona meitat del segle XVII o principi del segle XVIII. Algunes d’aquests set passacalles per a tabulatura d’arpa podrien provenir d’un llibre de Diego Fernández de Huete (Compendio numeroso de zifras armónicas, con teórica, y práctica para arpa de una orden, de dos órdenes, y de órgano. Madrid, 1702), un tractat que conté aquestes sèries. Els passacalles, inicialment una dansa a tres temps sobre un baix obstinat que es repeteix cada quatre compassos, podien servir de preludis per establir el “to” a tall d’introducció a les peces vocals, tant al teatre com a l’església. Hi ha sèries per a instruments d’acompanyament, com l’arpa o la guitarra.

La tabulatura està escrita sobre quatre línies, cadascuna corresponent a una veu: la línia alta representa la veu aguda, i la línia inferior, el baix. Les lletres situades sota les xifres indiquen la posició del dit per atacar la corda –p (polze), y (índex) i l (dit del mig)– i corresponen a les emprades per Lucas Ruiz de Ribayaz per a l’arpa en el seu tractat titulat Luz y norte musical para caminar por las cifras de la guitarra española, y arpa, tañer, y cantar a compás por canto de órgano (Madrid, M. álvarez, 1677).

Les xifres s’apliquen aquí a les notes següents: 1 Fa, 2 Sol, 3 La, 4 Si, 5 Do, 6 Re, 7 Mi; els punts determinen l’alçada de l’octava. Les durades, generalment, s’indiquen sota el pentagrama.