Adquirit l’any 1909 per l’Orfeó Català, aquest manuscrit autògraf de Miquel López (Villarroya de la Sierra, 1669-Saragossa, 1723), organista i compositor, vinculat a una de les èpoques més brillants de l’Escolania de Montserrat, per diverses raons és d’una importància essencial. Representa la totalitat de l’obra del compositor, aplegada per ell mateix durant els darrers anys de la seva vida: música religiosa, villancets i peces per a orgue. Arran de la destrucció dels arxius musicals del monestir de Montserrat el 1812 sota l’ocupació francesa, aquest manuscrit és un dels rars testimonis del repertori d’aquesta capella musical durant l’època barroca. El seu nom original Pablo López va esdevenir Miquel López en el moment del seu noviciat. Va rebre tota l’educació musical, de 1678 a 1684, al monestir. Va viure al monestir de San Martín a Madrid (1689-1696) i va cursar estudis de teologia a la Universitat de Salamanca. Nombroses obres del manuscrit daten del període (1697-1704) en què va ocupar per primera vegada la funció de mestre de capella de l’Escolania –càrrec que va deixar per Valladolid durant alguns anys (de 1715 a 1718). Durant aquest període va compondre les obres més brillants per a doble cor i conjunt instrumental. Diverses obres per a orgue daten del 1719, any en què va romandre al monestir de San Juan de la Peña, a l’Aragó.

L’escriptura brillant del motet Congratulamini, compost el 1703 (p. 163-166 del manuscrit), mostra la remarcable mestria de les reagrupacions vocals, que creen un efecte de doble cor, com també la inventiva rítmica de Miquel López al servei d’un text que expressa la joia de la gratitud.