Aquest manuscrit conté la música de la Passió segons sant Mateu i segons sant Marc (precedida, cadascuna, d’un Sanctus per al Diumenge de Rams), com també la Passió segons sant Joan i segons sant Lluc.

Aquesta música polifònica a quatre veus es presenta en el format de llibre de cor: les dues veus més agudes estan anotades a la pàgina esquerra (en general, en claus de Do en primera i Do en tercera) i les parts més greus a la pàgina dreta (claus de Do en segona i de Fa en quarta). Les poques intervencions de veus solistes s’indiquen d’una manera ben clara, especialment la de la serventa (ancilla, clau de Do en segona), sobre les paraules “Et tu cum Jesu Galileo eras”. Cal esmentar que en aquest passatge s’afegeix la intervenció d’una segona serventa (ancilla secunda), igualment solista, al marge inferior de la pàgina. Una indicació de disminució del tempo amb l’enunciat de “largo” (o abreujadament “lar”) apareix en tres moments que en la litúrgia de la Passió exigeixen un recolliment especial: “Flevit amare”, “Alios salvos fecit se ipsum non potest salvum facere” i “Emisit spiritum”. Subratllen el sentiment d’abandonament i la profunditat del sacrifici cristià.

Joan Pau Pujol (Barcelona, 1570-1626), compositor destacat de l’escola polifònica espanyola, va ser mestre de cant de la catedral de Tarragona i, a partir del 1595, de la de Saragossa, abans d’esdevenir, el 1612, mestre del cor de la catedral de Barcelona. La majoria de les composicions de Joan Pau Pujol que es conserven són d’aquest darrer període. Entre la seva important producció, cal destacar tretze misses polifòniques, nombrosos motets i salms, nou passions i una trentena de villancets.