L’1 de juny de 1713 Vicente Rodríguez (Ontinyent, 1690-València, 1760) fou nomenat organista interí de la catedral de València després de la mort de Joan Baptista Cabanilles i, després d’haver guanyat un concurs l’1 d’abril de 1715, n’esdevingué el successor. Els arxius de la catedral en conserven dues misses i el salm Laudate Dominum omnes gentes.

Aquest preuat manuscrit representa la summa de la seva obra per a teclat, és a dir, trenta sonates (així ho diu el títol de cada peça) i una Pastorela sobre ritme en 6/8. Tal com anuncia la primera pàgina, les sonates estan ordenades progressivament per tonalitats i, alhora, per modes major i menor (sonates 1 i 2, Re menor; 3, 4 i 5, Re major; 6, Mi bemoll major; 7 i 8, Mi menor; 9 i 10, Mi major; 11, 12, 13 i 14, Fa major; 15, Fa sostingut menor; 16, 17 i 18, Sol menor; 19, La bemoll major; 20, La menor; 21 i 22, La major; 23 i 24, Si bemoll major; 25, Si menor; 26, Si major; 27 i 28, Do menor; 29, Do major; 30, Re bemoll major).

L’escriptura posa de manifest la recerca del virtuosisme. Tant en la forma –en general, la d’una sonata amb dues parts i monotemàtica– com en els procediments tècnics, aquestes peces reflecteixen la nova influència de l’estil d’Scarlatti i del pare Soler. Rodríguez, per exemple, es complau a jugar amb el sistema de mans encreuades (D, mà dreta; M, mà esquerra). La primera sonata, en tres moviments –viu-lent-viu– i d’estil molt brillant, s’inscriu en la gran tradició de les tocates per a teclat d’escola valenciana, de la qual l’autor va tenir l’avinentesa de prendre model al costat de Cabanilles o de Prada, mentre perfeccionava la tècnica del teclat.

Es tracta d’un manuscrit oblong amb enquadernació estampada en calent, guardes daurades cisellades amb flors. A la primera pàgina hi ha un ex-libris de Juan B. Tomás i es fa esment que Eduardo L. Chavarri va fer donació d’aquest manuscrit a l’Orfeó Català (València, 15 d’octubre de 1929).