L’èxit internacional d’Enric Granados (1867-1916) com a compositor, ve precedit pel seu talent com a intèrpret. La Primera Guerra Mundial va significar per a Granados la frustració de projectes prometedors a Europa, tot i que li van permetre de desenvolupar nous plans als Estats Units. Però en un moment en què la seva projecció internacional ja semblava imparable, la fatalitat se’l va endur. Amb 48 anys va morir ofegat amb la seva esposa al Canal de la Mànega (el vaixell en què viatjava va ser torpedinat per un submarí alemany) de tornada de l’estrena de l’òpera Goyescas al Metropolitan Opera de Nova York i després d’haver participat en un concert a la Casa Blanca.

Entre les partitures originals de Granados que es conserven a la Biblioteca de l'Orfeó Català, hi ha un quadern d’apunts i una agenda amb adreces que utilitzà durant la seva estada als EUA. El quadern conté l’esbós d’una peça (Artimañas, Arlequina y consejos del hombre serio) que havia de formar part d’un projecte més ampli que el mateix Granados va batejar com Librito de caprichos. Es tracta de material inèdit.

En morir el músic, l’Orfeó Català –amb el qual Granados estava molt unit– va obrir una subscripció popular, va organitzar concerts benèfics i la Revista Musical Catalana va dedicar-hi un número especial. Les partitures i els documents originals de Granados que es conserven a la Biblioteca de l’Orfeó Català van arribar en diversos moments: a través de la donació del mateix Granados, dels seus hereus o d’Apel·les Mestres, col·laborador i amic íntim del compositor, també entusiasta de la tasca de l’Orfeó Català.