Les oposicions a mestres de capella. En defensa d’un exercici musical de Francesc Sampere
Dins la nostra col·lecció de música manuscrita, hi figuren especialment obres de compositors catalans del segle XVII a XIX, però hi trobem a més alguns documents que ens expliquen com devia ser el procés d’elecció dels nous mestre de capella i com eren els exàmens que havien de passar a les oposicions. Però del que us volem parlar és d’un document molt singular, per la seva excepcionalitat en el seu contingut, el document porta com a títol “Carta de un amigo dirigido al Reverendo Francisco Sanpere, presbitero, con la qual queda defendido de los errores que injustamente se le imputaron en la oposición que hizo al magisterio de música de la real villa de Berga.1790”
Segons podem llegir en la portada de la carta, el document pertanyia a Joaquim Llach i Farriols sots mestre de la capella de Santa Maria del Mar. El document en qüestió explica fil per randa la injustícia que s’ha comès amb el compositor Francesc Sampere, per haver estat suspès en les oposicions de mestre de capella a Berga. Sabem que Sampere fou un mestre de capella de finals del segle XVIII i principis del XIX. Va exercir a la capella de música de la parròquia de Santa Maria del Pi i va opositar a Santa Eulàia de Berga, lloc on no va obtenir la plaça, i és justament sobre el resultat d’aquesta oposició del qual ens parla el manuscrit que us expliquem.
El document explica des de bon principi quines eren les condicions que havien de seguir els opositors en relació la composició que havien de fer amb 24 hores, i entre elles explica les característiques amb tots els detalls que havia de tenir el salm que havien de compondre, per exemple:
- Ha de ser a 8 veus ; esto es, dos tiples, contralts y tenor, al Primer cor; y tiple, contralt, tenor, y baix al segor cor.
- Advertencia sia primer to punt baix. Se entrara ab pas totes las veus y entrades totes, portara lo cnat pla lo tenor del segon cor, ab figures semibreus, fins a la mediació.(..)
- La segona part del vers ad libitum, a 8
- Lo segon vers serà a 4 fins a la mediació las veus seran los dos tiples del primer cor,(..).”
“Carta de un amigo dirigido al Reverendo Francisco Sanpere(...) Portada del document.
CAT CEDOC 1.5.1_0289
Condicions que ha de tenir el salm.
CAT CEDOC1.5.1_0289 p.2
Després de la introducció on s’explica detall a detall tots els moments en què la seva obra compositiva no és acceptada, s’inclouen també determinats fragments escrits on es titlla al propi tribunal d’ignorant, per no veure que allà on se li diu que ha comès error, molts altres compositors de gran vàlua han utilitzat els mateixos girs compositius que ell, i en canvi segons el tribunal no son vàlids. Dins la carta es donen exemples de compositors com Juan Baptista Vidal, Jaume Balius en el magisteri que va fer a la catedral de Toledo o Juan Baptista Bruguera, els quals han utilitzat els mateixos trets compositius sense haver estat en cap cas criticats o penalitzats per haver-los utilitzats. Dins el text ens trobem frases com:
“(...)Aseguro a usted que cuanto mas voy especulando mas voy descrubiendo la preocupacion de este señor examinador primeramente (...) Dicho examinador se acredita de muy preocupado de ignorancia en la Musica y quedarà muy desengañado si mira con atención los ejemplos siguientes de Don Juan Rossel, maestro que fue en la catedral de Toledo(..)”
Exemple de l'exercici de Joan Baptista Bruguera
CAT CEDOC 1.5.1_0289 p.0027
Per tal de donar una ferma defensa del contingut exposat al document, aquest va ser signat per reconeguts mestres de capella, com Francesc Queralt, Josep Pujol, Joan Nogués, Pere Joan Llonell i Josep Duran, els quals se sumen a les mostres de suport i diuen:
“ (...)consideramos que las notas que los reverendos Luis Galceran presbitero y Diego Mirosa Preberes examinadores pusieron en el psalmo en la indicada oposicion del Rdo Sanpere, son enteramente despreciables por serapararse de las reglas de la armonia, y su ajustada composicion. Asi sentimos en Barna a los 22 dias del mes de marzo de 1791.
Signatures dels mestres Francesc Queralt, Josep Pujol, Joan Nogués, Pere Joan Llonell i Josep Duran.
Curiosament, i també del mestre Sampere podem documentar dins la nostra col·lecció de música manuscrita un exercici d’oposicions que va fer en les oposicions de la capella de Santa Maria del Pi, es tracta d’un salm a 12 veus, on al final també es pot llegir fil per randa les especificacions compositives que li demanava el tribunal. Tot i que per aquestes oposicions fou acceptat el magisteri de Pere Joan LLonell, sí que més endavant el 1814, ens consta que Sampere aconseguí dins aquesta església les oposicions com a mestre.
Retornant però al primer document, és un excel·lent exemple de com circulaven els repertoris arreu de la península, i com les còpies anaven d’una capella a l’altra amb certa facilitat. Quan els compositors guanyaven la plaça en alguna església, de ben segur devien portar amb ell còpies d’obres d’altres indrets, només així podem veure com l’amic de Sampere, va aconseguir realitzar un document tant estrictament documentat sobre les virtuts de la composició a través de compositors allunyats de Barcelona, demostrant la falta de coneixements per part dels examinadors. També, cal constatar que a la Biblioteca de Catalunya es conserva una altra còpia d’aquest document, un fet que ens hauria de fer pensar que aquest cas podria haver tingut una certa repercussió pública en el seu moment, encara que no tenim cap altra document que ens faci pensar que el tribunal canviés d’opinió en relació les afirmacions que havia fet sobre l’exercici compositiu examinat.