Iberia es considera una de les obres cabdals i més difícils de la literatura pianística. Quan Isaac Albéniz (1860-1909) la va escriure, havia deixat endarrere la seva carrera com a concertista i confià la seva estrena a pianistes amb els quals treballava colze a colze i que va sotmetre a una dura prova; comptava sobretot amb Blanche Selva i Joaquim Malats.

Aquests dos intèrprets van llegar al Centre de Documentació de l'Orfeó Català els manuscrits autògrafs de cinc de les dotze peces d’Iberia (“Fête de Dieu à Séville” del quadern 1; “Rondeña”, “Almería” i “Triana” del quadern 2, i “El Polo” del quadern 3). Sorprendrà que la numeració de les peces sigui diferent del que es coneix (Albéniz ho va rectificar a la segona edició) i el títol primer d’Espagne (vegeu la portada de “Triana”) va ser canviat abans de la primera edició. Els folis estan escrits a una sola cara i la música sol ser amb tinta vermella (o violeta), probablement per facilitar la lectura dels acords carregats de notes (“en forma de penjall de raïm”) i d’una grafia gairebé puntillista. Hi ha moltes esmenes de la mà d’Albéniz (fragments ratllats i papers encolats) i a “Rondeña” trobem també correccions de la mà de Selva. Els números en llapis amb repartiment de compassos i el peu amb el número de planxa de l’Édition Mutuelle a “Triana” indiquen que són manuscrits utilitzats per preparar l’edició. La dedicatòria manuscrita d’ “El Polo” reflecteix la profunda admiració que Albéniz tenia pel seu intèrpret predilecte: “Al más querido, al único, al artista vibrante y universal, a Malats.”

Instal·lat a França, Albéniz estava molt vinculat a la vida musical de Barcelona i amb l’Orfeó Català. Morí un any després de la inauguració del Palau de la Música, on sovint s’han interpretat obres seves.