Us presentem una nova col·lecció digital que agrupa la publicació de la Revista Jovenívola. La revista consta de 44 números que s’emmarquen entre el juny de 1955 fins el número 44 del juny-juliol de 1960. Una revista que es va editar uns pocs anys des de l’Orfeó Català, però amb una valuosa informació tant pel que fa la història de l’entitat com també per l’actualitat musical i altres temes culturals del moment.

Segons explica Roig (1993: 204), en l’acta de la reunió de la junta d’aquesta entitat celebrada el 9 de maig de 1955 consta que s’hi va llegir «una petició signada per molts cantaires sol·licitant a la Junta que els sigui permesa la publicació d’una revista que es titularia “Jovenívola”, que fóra única i exclusivament escrita per orfeonistes i circularà entre els orfeonistes només».

Hi destaquem al llarg dels anys reportatges dedicats a personalitats estretament vinculades amb l’Orfeó com Lluís Millet, Francesc Pujol, Amadeu Vives, Joan Salvat, Antoni Nicolau o Joaquim Cabot. S'inclouen també molts continguts explicant les vivències tant d'aquella època,  com d'èpoques passades del que significà cantar a l’Orfeó Català, amb experiències explicades en primera persona de viatges artístics com el cas del viatge a Londres que va fer l'Orfeó el 1914 , o els viatges fets tant a Catalunya com a Madrid,  o simplement les vivències de com eren els assajos amb el mestre Millet o Francesc Pujol. Tot això, passant també per l’actualitat musical d’aquella època i altres temes  relacionats amb el món de la cultura, ja fos la poesia, el cinema o el teatre.

També destacables són alguns reportatges com el cas de l’escrit d’Albert Schwitzer sobre com fou la primera execució de  La Passió segons Sant Mateu el 1921, o altres reportatges dedicats a músics com Isaac Albéniz, Enric Granados, Xavier Monsalvatge, Joseph Canteloube, Igor Strawinski, Paul Hindemith, o una entrevista dedicada a la pianista Rosa Sabater. Reportatges que ens expliquen la mirada d'una època vers altres compositors.

Al llarg dels números també s’observen determinats esdeveniments que foren importants per aquella època com els actes commeratius del 50 aniversari del Palau el 1958, la interpretació de la Passió segons Sant Mateu el mateix any, un tema llargament extès en varis números, o l’estrena a Catalunya de l’Stabat Mater de Francis Poulenc també el 1958. Així mateix, al llarg dels anys hi trobem consolidats varis col·laboradors  que hi escriviren en força números, un d’ells fou Joan Tomàs amb els seus reportatges sobre els Records d’infantesa com a cantaire de l’Orfeó,  també l’apartat Música, músics i intèrprets escrit  per Lluís Millet i Loras, els reportatges titulats Orfeons de Catalunya per Emili Vendrell, i la Secció filolòfica de Mateu Piguillem que seria el col·laborador més present al llarg dels anys. Entre d'altres col·laboradors,  també hi trobem Antoni Sàbat, Miquel Saperas , Jordi Salvat, Pere Ribot i Miquel Valls, tots ells cantaires.

En definitiva, la revista explora les entranyes de l’Orfeó durant aquells anys, i és a través dels testimonis de llavors, com també ens obra els ulls als records de primera mà d’aquells que van ser protagonistes en primera persona dels anys daurats de l’Orfeó Català, durant les primeres dècades del segle XX.

Fonts:

ROIG I ROSICH, Josep M. Història de l'Orfeó Català: moments cabdals del seu passat. Barcelona: Orfeó Català : Abadia de Montserrat, 1993. 234 p. (Biblioteca Serra d'Or; 122).

MASSANELL I MASSALLES, Mar. La represa de la divulgació de la prescripció lingüística durant el franquisme: La "secció filològica" (1956-1960) de Mateu Piguillem al Butlletí Jovenívola de l'Orfeó Català. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics Núm. XXXI (2020), p. 321-350