A la portada d’aquesta edició, la dedicatòria i la signatura de Ferran Sor (Barcelona, 1778-París, 1839) estan recobertes per una tira de paper amb l’adreça de José León, marxant de música de Madrid: carrer de la Gorguera.

Aquestes sis peces estan ordenades en tres grups de dues peces, cadascun en una tonalitat diferent, tot associant un moviment lent a un vals a tres temps (Cantabile i vals en Do major, Andantino i vals en Mi major, Moderato i vals en La major).

La guitarra va tenir un èxit increïble en la dècada de l’any 1830 a tot Europa, sobretot gràcies als virtuosos italians Carulli i Paganini, i els espanyols Ferran Sor i Dionisio Aguado. Els editors parisencs, com el napolità Antonio Pacini (1778-1866), van contribuir a aquesta “guitarramania”. La publicació del Méthode pour la guitare (Bonn, 1830; París, 1832) de Ferran Sor, com també els seus 63 números d’opus, representen l’apogeu d’aquest repertori. Compositor i virtuós, Sor va escriure peces per a guitarra de tots els gèneres i d’una gran qualitat estilística (sonates, estudis, fantasies, variacions, duos, etc.).

Ferran Sor va cursar els primers estudis musicals a l’Escolania de Montserrat. Va iniciar la seva carrera amb la protecció de mecenes, com la duquessa d’Alba i el duc de Medinaceli, i la va continuar durant l’ocupació francesa de Josep Bonaparte. El 1813 es va haver de refugiar a París. La seva carrera internacional el va dur fins a Londres i posteriorment a Sant Petersburg. També va tenir un gran èxit com a compositor d’òperes i ballets.