La Guitarra al Palau. (1910-1940)
Dates: Octubre 2019- Gener 2020
Ubicació: Foyer del Palau de la Música Catalana
Comissariat: Maria Ribera i Marta Grassot
Coordinació i supervisió: Marta Grassot
Des dels seus inicis el Palau de la Música Catalana va fer un lloc en la programació al repertori per a guitarra, tot donant a conèixer els principals músics, tant compositors com guitarristes, que van dedicar el seu art a aquest instrument.
Aquesta mostra recull trenta anys d’activitat: des del debut del guitarrista Alfred Romea, el 1910, fins a l’estrena del Concierto de Aranjuez ofert per Regino Sainz de la Maza el 1940, passant per Andrés Segovia, Miquel Llobet, Emili Pujol i Rosa Rodés, la primera dona guitarrista que hi tocà.
L’exposició també comprèn una vitrina introductòria dedicada als tractats i mètodes per a l’aprenentatge de la guitarra, eines de gran importància per entendre la realitat de l’instrument.
Fotografia de Miquel Llobet (al centre) tocant la guitarra envoltat d’amics i guitarristes, entre ells Andrés Segovia, assegut al seu costat. Al darrera, just al mig el constructor de guitarres Enrique Garcia. ca. 1900
J. Vilatobà
Museu de la Música de Barcelona
Tractats de guitarra
Els tractats sobre composició o interpretació musical han estat sempre presents al llarg de la història i en certa manera mesuren la profunditat amb què l’instrument ha arrelat a la societat on han estat produïts, al mateix temps que ens ajuden a desenvolupar-ne el traçat històric. En aquest sentit, tractats summament importants emmarquen la guitarra en l’àmbit de la vida cultural catalana. N’és un exemple clar el primer tractat de la història conegut fins al moment, escrit pel monistrolenc Joan Carles Amat el 1586, però també el del barceloní Ferran Sor, un dels que gaudí de més fama al segle XIX, i el del lleidatà Emili Pujol, el més complet i de referència del segle XX.
Presenten un interès especial els mètodes que incorporen innovacions en la forma de tocar o d’entendre l’instrument, tant per modificacions organològiques com per una demanda estètica de l’època. En ple segle XVIII Pau Minguet publicà diversos tractats musicals i el 1799 apareix el mètode del portuguès Antonio Abreu. També els italians Carcassi i Molino són alguns dels autors que al tombant dels segles XVIII i XIX van plasmar l’evolució de la tècnica i l’estètica de l’instrument.
- expo guitarra 1.1
Portada del Tractat breu, y explicació dels punts de la Guitarra.
D’aquest breu tractat de Joan Carles Amat (Monistrol de Montserrat, 1572-1642), editat el 1586, se’n van fer moltes edicions, fins i tot anys després de la mort de l’autor.
Amat era un metge destacat, que havia publicat importants llibres sobre la matèria. Possiblement aquest contacte amb editorials fou el que li obrí el camí cap a la preparació del tractat de guitarra, que tot i ser breu, és molt important, ja que és el més antic que es coneix per a guitarra.
Biblioteca de Catalunya. Barcelona
- expo guitarra 1.2
Reglas y advertencias generases para tañer la guitarra, tiple y vandola...
Autor: Pau Minguet Irol
Edició: Madrid, 1774
CEDOC
- expo guiatarra 1.3
Reglas y advertencias generases para tañer la guitarra, tiple y vandola...
Autor: Pau Minguet Irol
Edició: Madrid, 1774
CEDOC
- expo guitarra 1.4
Reglas y advertencias generales para acompañar sobre la parte con la guitarra, clavicordio, organo, arpa, cithara, o qualquier otro instrumento con sus laminas finas, que sirven para los exemplos de contrapunto, y composicion, las mas essenciales para este efecto, y para que qualquier aficionado las pueda comprehender con mucha facilidad, y sin maestro.
Contingut de les obres del tractadista de guitarra Gaspar Sanz, recopilades per Pau Minguet i Irol (Barcelona, 1715-Madrid, 1801), el qual no sols edità múltiples tractats de música, sinó que també va fer reconeguts llibres de màgia i teologia.
Edició: Madrid, 1774.
CEDOC
- expo guitarra 1.5
Fragment del llibre Escuela para tocar con perfección la guitarra de cinco y seis ordenes, con reglas generales de mano izquierda y derecha.
Autor: Antonio Abreu (1750-1820), conegut com el Portugués
Edició: Salamanca, 1799.
CEDOC
- expo guitarra 1.6
Imatges il·lustratives del mètode de Ferran Sor (1778-1839) dins el llibre Méthode pour la guitare. 1830
CEDOC
Alfred Romea i Catalina (Madrid, 1884-Barcelona, 1955)
Actualment el nom d’Alfred Romea no és gaire conegut, però fou un destacat guitarrista i periodista barceloní de la primera meitat del segle XX. Ens interessa especialment la seva figura, en ser el primer guitarrista que tocà al Palau de la Música Catalana. L’esdeveniment es produí l’octubre del 1910 a la Sala d’Assaig de l’Orfeó Català, espai on tenien lloc concerts de petit format, tertúlies i conferències sobre música. Romea compaginava la seva professió de periodista, com a autor d’articles, conferències i publicacions, amb l’activitat d’intèrpret, pedagog i compositor ocasional. Cal destacar que va ser un defensor fervent de la tradició musical catalana i de l’origen català de la guitarra, i així ho mostren els seus treballs publicats en prestigiosos mitjans d’informació del moment com ara la «Revista Musical Catalana».
Al seu article titutat“Consideracions sobre la guitarra catalana” i publicat a «La Publicitat» l’1 d’abril de 1923 ens deia: “L’expressió «catalanitat de la guitarra» potser soni encara quelcom estranya als nostres oïts, però malgrat d’això respon a una realitat clara i diàfana. És més: Catalunya principalment ha enaltit el simpàtic instrument de la manera més noble elevant-la a la categoria necessària perquè se sentís a les sales de concerts revestit d’un nou prestigi. Gràcies a la gloriosa escola de guitarristes catalans, la guitarra deixà la taverna, els patis dels presidis, les cases innomenables, per sonar tremolosa i agraïda a les sales aristocràtiques i fil·larmòniques d’Europa”.
“Posee Alfredo Romea el don más difícil para todo artista: el de tener personalidad y estilo propio. Pulcro, sencillo, elegante, con sus ágiles dedos logra dar al instrumento matices insospechados de sonoridad…”
«El Noticiero Universal», 13/04/1940, pàg. 4
- expo guitarra 2.1
Recital d’Alfred Romea al Palau de la Música Catalana
10 de juny de 1943
CEDOC
- expo 2.2
Programa del recital de Romea. Primer concert de guitarra que es va fer al Palau.
8 d’octubre de 1910
CEDOC
- expo 2.3
Conferència d’Alfred Romea dedicada a Ferran Sor.
«Revista Musical Catalana», juny del 1923
CEDOC
- expo 2.4
Programa d’un concert ofert per Alfred Romea amb la interpretació d’obres de Ferran Sor, Miquel LLobet i Francesc Tàrrega, entre d’altres.
3 de gener de 1942
CEDOC
- expo 2.5
Reportatge sobre el concert conferència que Alfred Romea va dedicar a Ferran Sor.
«Diario de Barcelona», 1 de març de 1923
Arxiu Històric de Barcelona
Andrés Segovia (1893-1987)
Andrés Segovia es presentà al Palau quan era jove i el prestigi mundial de què avui dia fa gala el seu nom encara no li havia arribat. L’any 1916 oferí una primera actuació a la Sala d’Assaig de l’Orfeó Català, fet que el deixà insatisfet, ja que la seva idea era poder actuar a la Sala de Concerts, com ho feien els grans intèrprets del moment. La Direcció del Palau, reticent a llogar la sala gran per a una actuació de guitarra, a causa de la manca de sonoritat de l’instrument, finalment hi accedí davant la insistència de Segovia. Aquella desitjada actuació es realitzaria només un mes després del primer concert. Des d’aleshores les actuacions de guitarra es programaren a la Sala de Concerts.
Amb el temps Segovia retornà al Palau per a la presentació de programes de virtuós, en què incorporava noves creacions que li dedicaven compositors d’arreu del món.
“Aquest artista eminent, el prestigi del qual és reconegut arreu, assolí com ja era de preveure un èxit sorollós. Malgrat que les característiques de l’instrument aquell sofreixin un xic en les dimensions d’una gran sala, hom va escoltar amb un recolliment extraordinari tot el programa, i hem d’afegir que no es perdé ni el més delicat detall”.
«Revista Musical Catalana», núm. 360. desembre 1933, pàg. 531-532.
- expo guitarra 3.1
El guitarrista Andrés Segovia
Dedicatòria: “Para Roberto R. Soriano recuerdo afectuoso. A. Segovia - Buenos Aires”
ca.1920
Autor desconegut
- expo guitarra 3.6
Programa del primer concert de Segovia al Palau de la Música.
17 de febrer de 1916
CEDOC
- expo guitarra 3.7
Fotografia d’Andrés Segovia dedicada a Miquel Llobet.
Autor: Joan Vilatobà.
1919
Museu de la Música de Barcelona
- expo guitarra 3.5
Recital de Segovia organitzat per l’Agència Daniel, que fou representant de Segovia.
28 de març de 1920
CEDOC
- expo guitarra 3.8
Carta entre Francesc Pujol i Andrés Segovia relatiu als recitals al Palau de la Música
1916CEDOC 3.2 2388
- expo guitarra 3.4
Recital d’Andrés Segovia al Palau de la Música. La portada inclou un dibuix de l’intèrpret.
14 de desembre de 1952
CEDOC
- expo guitarra 3.2
Programa de comiat d’Andrés Segovia, organitzat per Conciertos Daniel.
21 de desembre de 1952
CEDOC
- expo guitarra 3.3
Programa de comiat d’Andrés Segovia, organitzat per Conciertos Daniel.
21 de desembre de 1952
CEDOC
Miquel LLobet i Solés (1878- 1938)
Miquel Llobet fou el guitarrista més important de la seva generació. S’enamorà de la guitarra de ben jove, després d’escoltar una actuació que el talentós guitarrista cec Antonio Manjón feu a Barcelona. Va rebre consells del mestre Francesc Tàrrega i amb el temps ell també ajudà a formar grans personalitats de la guitarra, com la prodigiosa María Luisa Anido, amb qui essent tan sols una nena ja tocaven en duo. Famós com a concertista i compositor, són especialment valorades les seves transcripcions de cançons populars catalanes.
Llobet va portar la guitarra als grans teatres d’Europa i d’Amèrica, sales on cap guitarrista havia actuat anteriorment. Tanmateix, quan era a Barcelona no acostumava a oferir concerts multitudinaris ni presentacions obertes. De fet, el públic del Palau no ho va tenir fàcil per poder gaudir del seu talent: s’hi presentà per primera vegada el 1918, amb un concert compartit, circumstància que deixà insatisfets els més devots de la guitarra; i hi feu la seva última actuació el 1927.
“ ...els esclats d’entusiasme arribaren a un grau indescriptible. Necessàriament, per sa pròpia virtut, sense preparació ni reclam. En Llobet havia de triomfar. És un instrumentista extraordinari, en mans del qual la guitarra, amorosament abraçada, arriba a un grau màxim d’expressivitat; sembla que parla, diríem empleant una locució vulgar. No direm res de son mecanisme, que és d’una perfecció senzillament meravellosa...”
«Revista Musical Catalana», març-abril 1918, pàg. 99-100.
- expo guitarra 4.1
Retrat de Miquel Llobet
ca. 1920Autor desconegut
CEDOC
- expo guitarra 4.2
Retrat de Miquel Llobet
ca. 1920
Autor desconegutMuseu de la Música de Barcelona
- expo guitarra 4.4
Fotografia de Miquel Llobet i María Luisa Anido. Anido va ser alumna de Llobet a l’Argentina i tocaven i enregistraren a duo.
Autor desconegut
ca. 1915.
Museu de la Música de Barcelona
- expo guitarrra 4.3
Miquel LLobet tocant al Palau de la Música Catalana.
Autor: Joaquim Renart
Tècnica: dibuix a llapisGener del 1923
Biblioteca de Catalunya. Barcelona
- expo 4.6
Programa del primer concert de Miquel Llobet al Palau, un programa compartit juntament amb el baríton Armand Crabbé i el pianista Joan Salvat.
2 d’abril de 1918
CEDOC
- expo 4.5
Programa del primer recital exclusivament de Miquel Llobet al Palau.
2 de gener de 1923
CEDOC
- expo 4.7
Correspondència entre Miquel Llobet i Francesc Pujol.
Podeu consultar la carta sencera a: https://bit.ly/37Fgsxs
1911
CEDOC
Caricatura de Miquel Llobet a «L’Esquella de la Torratxa»
27 de febrer de 1920
Arxiu històric de Barcelona
Emili Pujol Vilarrubí (1886_1980)
Emili Pujol, destacat deixeble de l’eminent guitarrista Francesc Tàrrega, reuneix les qualitats d’un gran músic: intèrpret, pedagog, compositor i musicòleg. D’entre els seus mèrits cal destacar que fou dels primers a transcriure a notació moderna les obres per a viola de mà; publicà llibres de gran interès musicològic, articles i conferències sobre la història de l’instrument. Va compondre més de dues-centes creacions per a guitarra i escrigué una extensa obra pedagògica: La escuela razonada de la guitarra.
No van ser gaire nombroses les ocasions en què se’l pogué escoltar al Palau, però prou especials com per deixar-hi empremta. Hi actuà per primera vegada el 25 de març de 1922. Dels seus programes de concerts, la crítica en destacà l’originalitat de les transcripcions i les obres d’autoria pròpia. La mateixa premsa remarcà la poca assiduïtat amb què actuava al Palau, tot posant de manifest que possiblement fou perquè residí molts anys fora de Catalunya.
“El triomf d’En Pujol fou absolut. Del temps que no s’havia fet sentir en públic a Barcelona, hom vegé tot seguit que havia donat un pas definitiu en sa carrera. A sa musicalitat exquisida, a sa fina sensibilitat de sempre, hi afegeix ara el més gran domini de la tècnica; té una seguretat, un equilibri que no li coneixíem i que és fruit de maduresa”
«Revista Musical Catalana», núm. 220-221-222. 1922, pàg. 120
- expo guitarra 5.1
Retrat d'Emili Pujol
Autor: M. Agulló, fotógrafos
Museu de la Música de Barcelona
- expo guitarra 5.2
Fotografia d’Emili Pujol dedicada a Miquel Llobet.
Autor desconegut
1913Museu de la Música de Barcelona
- expo guitarra 5.3
Carta d’Emili Pujol adreçada a Francesc Pujol per organitzar algun dels seus concerts al Palau.
4 de setembre de 1941
CEDOC
- expo 5.4
Carta d’Emili Pujol adreçada a Francesc Pujol per organitzar algun dels seus concerts al Palau.
4 de setembre de 1941
CEDOC
- expo 5.5
Una de les partitures editades de la col·lecció “Bibliothèque de Musique Ancienne et Moderne pour Guitare” de l’editorial Max Eschig. Pujol va editar per a aquesta col·lecció i gràcies a ell s’hi publicaren, tant arranjaments com obres originals per a guitarra de grans autors.
París: Edicions Max Eschig, 1928
- expo 5.6
Programa de mà del concert, amb obres d’Emili Pujol i arranjaments.
27 de desembre de 1927
CEDOC
- expo 5.7
Crítica del concert que va oferir Emili Pujol el desembre del 1927.
«La Publicitat», 29 de desembre de 1927
Arxiu Històric de Barcelona
Regino Sainz de la Maza (1896- 1981)
Diverses foren les ocasions i els programes amb què Sainz de la Maza es presentà al Palau. La primera actuació va ser com a integrant d’un trio a la temporada de concerts organitzada per l’Associació de Música Da Camera l’any 1927. L’actuació més important de Sainz al Palau, però, fou la del 9 de novembre de 1940, en la qual estrenà el Concierto de Aranjuez, concert per a orquestra i guitarra de Joaquín Rodrigo, interpretat sota la batuta del director César Mendoza Lasalle.
Rodrigo havia escrit una obra orquestral en la qual, per primera vegada a la història, la guitarra tenia el paper de solista. Un fet insòlit que feia difícil de preveure l’acollida i la repercussió que tindrien l’estrena i l’obra. És possible que aquest fos el motiu de l’escassa publicitat prèvia al concert i de la pobra crítica posterior.
“–El vostre sentiment de la guitarra?
–La guitarra és per a mi el que ha d’ésser per a tot músic el seu instrument: confident, joc, lluita, revelació constant de noves belleses, i afany de depuració i de superació. Ningú no ha aconseguit esgotar les possibilitats d’un instrument, i molt menys les de la nostra guitarra, en constant procés d’evolució, per al qual hi ha oberts tants camins”.
«Mirador». “Una conversa amb el guitarrista Sainz de la Maza”. 13/12/1934, pàg. 9.
- expo guitarra 6.1
Regino Sainz de la Maza.
16 d’octubre de 1977
Autor desconegut
Fundació Juan March
- expo guitarra 6.2
Programa del concierto del estreno del Concierto de Aranjuez en el Palau de la Música, por Regino Sainz de la Maza.
9 de noviembre de 1940
CEDOC
- expo guitarra
Regino Sainz de la Maza actuant al Palau.
Autor: Joaquim Renart
Tècnica: dibuix a llapis i tinta7 de febrer de 1927
CEDOC
- expo guitarra 6.4
Programa dun concert organitzat per l'Associació de Música da Camenra amb Regino Sainz de la Maza i la pianista Blanca Selva.
7 de febrer de 1927
CEDOC
- expo guitarra 6.5
Crítica del concert que va oferir Regino Sainz de la Maza.
«La Vanguardia», 13 de gener de 1932
CEDOC
- expo guitarra 6.6
Programa d’un concert de Regino Sainz de la Maza organitzat per Conciertos Daniel.
10 de gener de 1932
CEDOC
- expo guitarra 6.7
Crítica sobre l’estrena del Concierto de Aranjuez, estrenat per Regino Saiz de la Maza.
«La Vanguardia», 10 de novembre de 1940
Les dames de la guitarra
Al llarg de la història les dones han estat unes fervents intèrprets i ambaixadores de la guitarra. En molts llibres musicals de referència apareixen textos i il·lustracions que situen la dona com a intèrpret usual de l’instrument. Com s’observa a l’esmentat tractat de Joan Carles Amat, la imatge de la portada és una figura femenina. Però a part les iconografies, també trobem dedicatòries que els tractadistes i compositors han fet a alguna intèrpret, com per exemple en el tractat de Molino. Malgrat això, a nivell professional el paper de la guitarrista ha estat, en general, negligit. Els primers anys d’activitat del Palau únicament hi actuà la barcelonina Rosa Rodés, el 1936, participant junt amb altres músics en un concert benèfic d’homenatge a la dona. Uns anys més tard hi tornaria en solitari. Amb el temps, la presència femenina al Palau ha anat augmentant i han passat per l’escenari grans dames de la guitarra.
“Per això és la guitarra l’instrument expressiu per excel·lència; és l’únic que plora, com diu molt bé’l poble; y ja sabem que’ls més grans dolors se confien solament als que saben compartir-los”.
«L’Esquella de la Torratxa».Barcelona, 14/10/1910, pàg. 650
- expo falla 7.1
Retrat de María Luisa Anido dedicada a Miquel Llobet: “A mi inolvidable profesor y fiel amigo Miguel Llobet, con todo cariño. María Luisa Anido. Buenos Aires, noviembre 1923”
Autor desconegut
Museu de la Música de Barcelona
- expo guitarra 7.2
Il·lustració d'una dona tocant la guitarra dins la publicació:
Nouvelle Méthode Complette pour Guitare ou Lyre dédiée à Madame La Duchesse de Dulberg.
Autor: François Molino
Edició: París: Gambaro, 1814
CEDOC
- expo guitarra 7.3
Recital de la guitarrista Rosa Rodés en homenatge a Miquel Llobet.
22 de febrer de 1942
CEDOC
- expo guitarra 7.4
Programa del Festival Homenatge a la Dona, on entre altres artistes participà Rosa Rodés, tot convertint-se en la primera dona guitarrista que tocà al Palau de la Música Catalana.
20 de desembre de 1936
CEDOC
- expo guitarra 7.5
María Luisa Anido, coneguda també com la Mimita, durant un concert al Palau de la Música en homenatge a Miquel Llobet.
Autor: Pau Barceló
29 d’abril de 1977
CEDOC