L'orgue del Palau de la Música Catalana

Llicència CC
30 de gener de 2025
Document del mes

Un 13 de febrer de 1908 s’inaugurava l’orgue del Palau de la Música Catalana, quatre dies després de la inauguració del Palau, amb Alfred Sittard, organista de la catedral de Dresden. L’orgue fou construït per la casa alemanya E. F. Walcker & Cia., com testimonia un conjunt de correspondència, certificats i l’informe complet de les característiques de l’orgue, així com tot el procés de trasllat des de la fàbrica fins a Barcelona.

E. F. Walcker era aleshores una de les cases més prestigioses de construcció d’orgues, situada a Ludwigsburg, ocupava una superfície de 5.000 metres quadrats i tenia més de 200 operaris. Entre els anys 1820 i 1908 havia construït 1.418 orgues. Els seus orígens es remunten al 1781, a Cannstatt, a prop de Stuttgart. Quaranta anys després el fill del fundador l’empresa, Eberhard Friedrich Walcker, la va traslladar amb a Ludwigsburg; era l’any 1820.

El contracte per a la construcció de l’orgue amb la casa Walcker es feu el 18 de gener de 1906, i s’hi detallen els aspectes que havia de tenir: 60 jocs complets, 93 registres amb 4 teclats i un pedaler. L’orgue era de transmissió completament pneumàtica, i el 1915 la mateixa casa Walcker substitueix la transmissió pneumàtica entre la consola i l’orgue per la transmissió elèctrica.

Constava al contracte que les peces havien d’estar a punt per muntar vuit mesos després i que el muntatge duraria tres mesos, com a molt. L’Orfeó deixaria a compte 6.500 francs per a l’inici de la construcció. Sabem també que Joaquim Cabot i dos membres més de la Junta de l’Orfeó van sufragar a títol personal els primers costos.

Un cop llestes les peces de l’orgue, l’agost del 1907, s’inicien les negociacions de la casa Walcker amb l’Orfeo Català, i més concretament amb Vicenç de Moragues (vicepresident), per poder-ne fer el transport. Abans l’Orfeó va haver de contactar amb la societat de transports internacionals a Gènova per tal de rebre seguir les instruccions pertinents, en un enviament de 65 caixes en total, on hi havia tots els elements de l’orgue. Finalment, tenim constància que l’expedició de caixes sortí el 20 de setembre de 1907, que s’encarregà a la societat de transports internacionals d'Altmünster i que pel novembre se n’enviaren 45 caixes més. Per tant, hi hagué el temps just per tal que el febrer del 1908 l’orgue estigués a punt per a la inauguració.

A més, el contracte especifica amb tot detall les característiques de cadascun dels jocs, les mides, el tipus de metall de cada tub en estany i zinc i el nombre de tubs de cada joc. L’orgue en total està format per 3.772 tubs, el més alt fa 7 metres i el més curt 5 centímetres de llargada.

Com a curiositat, val a dir que l’opció de la compra de l’orgue a la casa Walcker per part de l’Orfeó, no va ser l’única, el 1905 hi ha haver també un intercanvi de correspondència així com una proposta de projecte d’orgue amb la casa constructora d’orgues Merlkin de Lió, un projecte que finalment no es va acceptar.

Per últim, s’ha de dir que tot i que Walcker tenia una gran producció al principi del segle XX, actualment hi ha pocs instruments conservats d’aquesta mateixa època, estètica i origen, sobretot en sales de concerts, ja que van ser destruïts per les guerres o transformats a altres estètiques segons el gust del moment. Per això, instruments conservats com el del Palau adquireixen una importància especial, representants del seu temps i baules necessàries en la història de l’organeria.

 

Llicència CC
image/svg+xml Artboard 45