Un dels punts forts de l’Orfeó Català ja des de finals del segle XIX fou la seva relació amb altres països, contribuint així a la difusió de la música catalana. Així Lluís Millet, els seus col·laboradors i personalitats properes a l’Orfeó estigueren sempre receptius a conèixer què s’estava fent arreu d’Europa, acudint també a diversos congressos internacionals com el de Viena o Bruges, i també l’impuls de l’Orfeó en actuacions a terres estrangeres com a París i Londres. Tot això afavorí que Lluís Millet o Francesc Pujol, entre d’altres membres propers a l’Orfeó com Antoni Nicolau, establissin un intercanvi d’impresions amb el món de la música amb altres personalitats internacionals com Richard Strauss, Albert Schwitzer, Charles Bordes, Vincent d’Indy,  o el cas de Kurt Schindler a qui volem donar a conèixer a través d’alguns documents que es conserven als nostres fons documentals. Shindler fou una personalitat enigmàtica amb una intensa trajectòria professional dedicada a la recuperació de la música popular d’altres països entre moltes altres facetes.

Kurt Schindler (Berlín 1882 - Nova York 1935), músic alemany de naixement, fou pioner en realitzar treballs de camp als anys 20 i 30 en la recerca de música popular. Havia dirigit l’òpera de Stuttgart i Würzburg des de molt jove, i poc despres es tralladà als Estats Units d'Amèrica, fundant el cor MacDowell el 1909 que tres anys després es va convertir en l’Schola Cantorum de Nova York, la qual va dirigir fins el 1926. Schindler fou el primer recopilador estranger de folklore espanyol, va recórrer totes les regions, recopilant un extens repertori de música popular durant el període d’entreguerres. Els seus treballs de camp començaren l’estiu de 1920, i s’allargaren fins al 1934 establint viatges anuals. Schindler estava interessat en la cançó popular espanyola com a font d’inspiració per a la composició de música de concert.

El seu primer camp de recerca però fou a Odessa (Ucraïna) entre 1911 i 1916 on va recopilar també gran quantitat de cançons folklòriques russes i en va fer quatre edicions, algunes d’elles les va donar a conèixer al mestre Millet i van ser interpretades nombroses vegades per l’Orfeó Català com el cas de Kalinka o La núvia malhaurada, que les trobem dins la programació de l'Orfeó en incomptables ocasions.