El manuscrit hològraf d’ “Epílogo” de la segona part de Goyescas d’Enric Granados (1867-1916) està datat a Barcelona, el 28 de desembre de 1911. És un bonic exemplar enquadernat amb pergamí amb una cartela verda amb filet daurat. En el f. 1r porta a llapis de mà de l’autor: “para gravar [sic]” i “todos los títulos también en francés”. La música està escrita primer a llapis i després resseguida amb tinta negra; hi ha compassos ratllats. En la seva edició, Granados va dedicar aquesta peça al pianista francès Alfred Cortot. Granados va escriure força obres inspirades en la pintura de Francisco de Goya, pintor pel qual va tenir una devoció especial (les Tonadillas són un alt exponent d’aquesta font d’inspiració dins del gènere per a veu i piano). Explica a Joaquim Malats: “A Goyescas he trobat la meva personalitat; vaig enamorar-me de la psicologia de Goya i de la seva paleta”.

Vinculat amb el modernisme, motor cultural de la Barcelona del canvi de segle, Granados va estar involucrat des de l’inici en el projecte de l’Orfeó Català i el Palau de la Música Catalana. La profunda amistat que el lligava amb Lluís Millet i Amadeu Vives, va fer que col·laborés de prop amb els fundadors, sobretot pel que fa a la implantació d’una educació musical molt reflexionada i dirigida als cantaires (Granados aspirava a una educació cultural del músic més àmplia, més eclèctica que la que oferia l’ensenyament oficial, com va fer palès en la seva Acadèmia fundada el 1901). El Palau de la Música acollí l’estrena de Goyescas l’11 de març de 1911. Amb Goyescas, Granados no només va contribuir a introduir la seva música en els corrents internacionals, sinó que va crear una obra mestra que mai no ha deixat d’integrar el repertori pianístic.