Aquest cant estròfic de caire popular, per norma general, es compon de tornada i quatre estrofes. Segons les normes del gènere, és dedicat a un sant a qui es tracta d’honorar o de qui es demana la intercessió. L’origen dels goigs es remunta a l’època medieval, però les fonts musicals revelen la seva gran popularitat a la darreria del segle XVIII i primers anys del XIX. La melodia és simple, com també ho és el text, i pot ser cantada amb facilitat per un important grup de fidels.

Tal com ho recorden la introducció −“Pues que exemplar habeis sido de Reyes de Francia honor”− i la tornada −“Seais nuestro intercessor / San Luis de Dios querido ”−, aquesta obra participa de la devoció a sant Lluís (Lluís IX, rei de França, mort el 1270), la festa del qual se celebra el 25 d’agost. Cada estrofa recorda l’exemple o una de les gestes d’aquest rei pietós, com la seva participació en la quarta Croada o la pesta, de la qual va ser víctima.

Les particel·les donen una idea exacta de les veus i instruments necessaris per executar aquesta peça. Dos cors a quatre veus (tiple, contralt, tenor i baix) es responen; el primer canta la tornada i les estrofes 3, 5, 7, i 9; i el segon, les estrofes 2, 4, 6, i 8. Els acompanya l’orquestra habitual de les esglésies de primers del segle XIX, composta per dues parts de violins i diverses famílies d’instruments de vent, amb el suport d’una part d’acompanyament no especificada. La melodia, ben estructurada, no exclou algunes modulacions a les tonalitats veïnes.

La Biblioteca de l’Orfeó Català conserva també una importantíssima col·lecció de goigs impresos.