Aquest gener presentem un document d’un format molt curiós. Es tracta d’un fragment, manuscrit pel compositor Jaume Pahissa, de la seva òpera Gal·la Placídia. 

El manuscrit, sobre un suport rígid de format gran, presenta la fotografia del compositor i una dedicatòria dirigida “Al amic Colome / intel·ligentissim en música”. Es tracta d’una signatura adreçada a Antoni Colomé i Bosomba, que fou cantant, traductor i professor de cant d’alumnes com Mercè Plantada  i Francesca Mercé.

El fragment musical, com hem dit, pertany a l’obra Gal·la Placídia, que és un drama líric escrit per Jaume Pahissa  i estrenat al  Gran Teatre del Liceu  el 15 de gener de 1913. Està basat en la tragèdia  Cal·la Placídia  del poeta i dramaturg català  Àngel Guimerà, estrenada al teatre Novetats de Barcelona l’any 1879. Segons el musicòleg Xosé Aviñoa, l’obra va ser considerada pels crítics com molt personal i inaudita, d’audició exigent i d’evident mestria orquestradora. En ser una peça trencadora, no hi van faltar els crítics aduladors i detractors, un dels quals afirma: “Gal·la Placídia es una òpera cuya música no se parece a nada de lo que hemos oído. Nada de autores italianos, nada de Strauss, nada de Wagner. Se trata de una obra puramente personal, en la que el maestro Pahissa ha puesto toda su imaginación calurosa”. 

Jaume Pahissa i Jo va néixer a Barcelona el 8 d’octubre de 1880, fill de Jaume Pahissa i Laporta, un gran pintor paisatgista. Després d’estudiar uns anys arquitectura a la Universitat de Barcelona, els seus interessos van derivar vers la música. Pahissa se submergí en el brogit del moviment modernista barceloní i als locals que freqüentaven els artistes amics del seu pare, com Els Quatre Gats. També era un assidu de l’Ateneu Barcelonès, on concedia entrevistes als periodistes i escrivia els seus articles com a crític musical de «La Publicitat», a més de compartir tertúlies amb artistes i intel·lectuals. Els seus amics i col·legues eren artistes i pensadors de l’època: Enric Granados, Eugeni d’Ors, Pau Casals, Manuel de Falla, l’escenògraf Rafel Moragues, Enric Morera, o la cantant Conxita Badia, entre molts d’altres. 

La seva obra, molt extensa i malauradament poc coneguda, abasta la música de cambra, per a violí i piano, coral, simfònica i especialment lírica. El conflicte bèl·lic del 1936-1939 i el seu fatal desenllaç el van abocar a marxar a l’exili a Buenos Aires, ciutat on va morir el 1969.