Aquest fragment d’antifonari del segle XIII és el resultat de restes d’enquadernació. La notació musical en neumes aquitans està transcrita sobre quatre línies, una de tinta vermella amb una clau de Fa, una de color gris i dues pautades a punta seca.

A la primera pàgina, s’hi van afegit diverses proves de ploma i petits dibuixos i inscripcions que daten de molt després de l’elaboració del manuscrit. N’hi ha una que esmenta l’any 1437 en xifres romanes. El full 1 conté els fragments d’un ofici per al naixement d’un sant màrtir, el full 2 conté fragments d’un ofici, ja sigui per a l’Assumpció o per al Naixement de la Verge o bé altres festivitats de verges i màrtirs.

Al revers del full 1 apareix escrita una verbeta (vba) o prosula de responsori, és a dir, vuit versicles (V) en forma de prosa binària sobre quatre melodies que es repeteixen, cadascuna dues vegades, dins de les quals cada nota correspon a una síl·laba. Efectivament, aquestes prosule o proses breus –terme que designa un cant litúrgic versificat– reprenen l’esquema binari de les seqüències o insercions melòdiques breus que tanquen una peça gregoriana. A la part superior del f. 1 verso, abans dels mots verbeta In tempore illo, es pot veure que només es van indicar les vocals per al responsori Gloria Patri et filio et Spiritui Sancto. Cal destacar-hi dos bemolls afegits posteriorment.

Els responsoris (R), versicles (V) i repeticions (P) són, majoritàriament, identificables gràcies al Corpus antiphonalium officii i presenten concordances amb altres antifonaris, especialment amb els de l’abadia de Montserrat. Al cos dels responsoris hi ha indicacions amb possibilitats de repetició (P).