Desde l’inici, l’Orfeó impulsà un corpus de música coral d’inspiració catalana, concretat en l’harmonització de melodies tradicionals i/o populars, en l’extensió de les harmonitzacions literals al terreny de la glossa lliure sobre temes populars i en la creació d’un gènere original, el poema coral d’inspiració catalana, el paradigma del qual podrien ser les composicions corals d’Antoni Nicolau (1858-1933) sobre poemes de Jacint Verdaguer. Per promoure aquest repertori i afavorir la recerca de noves melodies, l’Orfeó va convocar les Festes de la Música Catalana, a imitació dels Jocs Florals, celebrades els anys 1904, 1905, 1906, 1908, 1911, 1915, 1917, 1920 i 1922, primer al Teatre Novetats i des de 1908 al Palau de la Música Catalana. L’any d’aquesta darrera edició, el 6 de gener de 1922, tingué lloc la sessió inaugural de les tasques de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, per donar curs a una proposta que el científic i mecenes Rafael Patxot havia fet a Lluís Millet, en què li proposava que l’Orfeó acceptés la direcció de l’Obra, que tindria per objecte “fer un corpus musical de totes les cançons populars nostres: les que ja són publicades, les moltes que hi ha recollides però que romanen inèdites, les que encara ignorem, per mor que vaguen esquerpes per les nostres contrades...”. Un consell consultiu, presidit per Felip Pedrell i integrat per representants de l’Arxiu d’Etnologia i Folklore, el Centre Excursionista de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Orfeó Català i la Fundació Rabell i Cibils, s’ocuparia de l’orientació global de la comesa, al punt de ser iniciada.