Fill del gran compositor Alessandro Scarlatti, Domenico Scarlatti (Nàpols, 1685-Madrid, 1757) va entrar el 1709 al servei de Maria Casimira, reina de Polònia, que acollia una petita cort al seu exili romà. Per a ella va compondre oratoris i òperes. Després de la mort d’aquesta, el 1715 va formar part, durant un temps, de la Capella Giulia, i el 1719 esdevenir mestre de capella del rei Joan V de Portugal. També va ensenyar música a la seva filla Maria Bàrbara, intèrpret remarcable, a qui el pare Giambattista Martini dedicà la seva obra monumental i erudita Storia della musica, publicada el 1757. El 1729 Domenico Scarlatti va acompanyar Maria Bàrbara a Espanya en casar-se amb el príncep d’Astúries, Ferran, fill de Felip V, que va pujar al tron l’any 1746. Scarlatti va fer tota la seva carrera a la cort espanyola, juntament amb l’il·lustre Farinelli.

El 1738 es publicà a Venècia la primera gran selecció de sonates dedicada a Joan V, gravada per Fortier amb el títol d’Essercizi per Gravicembalo di Don Domenico Scarlatti Cavaliero di S. Giacomo e Maestro dè Serenissimi Prencipe e Prencipessa delle Asturie etc. En el pròleg, Scarlatti detalla que la lletra D designa la mà dreta, i la M, la mà esquerra.

Aquest manuscrit, datat el 1740, conté en la primera pàgina la còpia de les sonates XVI a XXIX dels Essercizi i en testimoni a la ràpida difusió després de la publicació. D’execució esmerada (cada pàgina ve emmarcada per un fil vermell), va ser elaborat per un sol copista, probablement espanyol.