Entrevistem a l'Albert Fontelles i Ramonet, doctorand al Departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
"El solsoní Albert Fontelles i Ramonet és doctorand al Departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Realitza la tesi doctoral sobre la Cobla Barcelona. També és intèrpret de flabiol i tamborí i flauta travessera. Actualment forma part de la Cobla Marinada i exerceix de professor a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i a l'Escola de Música Casp de Barcelona."
1. Quants anys fa que coneixies el CEDOC? Recordes com ens vas conèixer i la primera vegada que hi vas venir?
La primera vegada que vaig visitar el centre va ser pels volts del 2013. En aquell moment, estava redactant un article sobre una sardana de Joaquim Serra i vaig venir al CEDOC a consultar programes.
2. Quin paper creus que té el CEDOC pel que fa a la preservació dels fons musicals a Catalunya?
El CEDOC és un dels fons musicals més singulars i remarcables de Catalunya. Per una banda, hi trobem documentació relacionada amb l’Orfeó Català i el Palau de la Música Catalana, dues institucions musicals de gran pes al país que durant el segle XX es van relacionar amb un ampli ventall d’entitats, institucions i personalitats del món polític i cultural. Per altra banda, hi ha dipositat més d’una trentena de fons privats de músics catalans, com Juli Garreta, Amadeu Vives, Pep Ventura o Antoni Nicolau, que engloben una gran quantitat de manuscrits d’alt valor patrimonial. En definitiva, un arxiu clau per a estudiar el patrimoni musical de Catalunya.
3. De on et va sorgir la idea de realitzar una tesi doctoral dedicada a la Cobla Barcelona?
Des dels onze anys que sóc intèrpret de cobla. Sempre m’ha interessat molt la formació així com també el repertori que interpreta. Fa uns anys, vaig anar a la botiga Audenis i vaig trobar un llibre de la Cobla Barcelona. Quan el vaig acabar, em vaig quedar encuriosit i se’m va despertat interès per a conèixer la formació. Alguns professors de l’ESMUC em van esperonar a estudiar el tema i aquí estic...
4. Ens podries desvetllar alguna anècdota rellevant de la teva recerca? Què ha suposat per tu el món de la investigació?
El que m’ha sorprès més és la vessant humana. Fent investigació he conegut a gent interessant amb els quals actualment mantinc una bona relació. Alguns d’ells són descendents directes de compositors a qui admiro i m’han transmès directament records, pensaments o anècdotes que m’han ajudat a fer-me una idea de la vessant personal dels músics. El món de la investigació m’ha servit per valorar el patrimoni musical que tenim i adonar-me que hi ha multitud d’obres i temàtiques interessants per a descobrir i a estudiar.
5. Has visitat o coneixes altres Centres de Documentació al marge del CEDOC? Com diferenciaries o compararies el CEDOC en relació la resta d’arxius, biblioteques o centre que hagis visitat?
Sí, a Catalunya he visitat la Biblioteca de Catalunya, el Centre de Documentació de Cultura Popular (DGCPA), el fons de l’Orfeó Gracienc, l’Arxiu Nacional de Catalunya, la Biblioteca Pública Arús, el fons documental de l’Institut del Teatre, entre d’altres. Tot i que la tesi també m’ha portat a visitar arxius a Espanya i a Europa com per exemple, Archivo Manuel de Falla, a Granada; Legado de Joaquín Turina, conservat a la Fundación Juan March de Madrid o el fons personal d’Ígor Stravinsky, a la Fundació Paul Sacher de Basilea.
6. Saps si altres institucions o associacions similars a la nostra (societats corals, El Liceu, etc.) o del món cultural en general tenen un servei d’arxiu i/o biblioteca com el nostre? Creus que aquest servei dona un valor afegit a les seves institucions? Perquè?
Sí, altres entitats disposen del seu fons personal, però el vostre cas és un exemple a seguir: una fundació privada que disposa de la catalogació de gran part del seu fons en unes instal·lacions adequades per a ésser consultat. A la vegada, una biblioteca de llibres temàtics d’ampli abast.
7. Ens podries dir algun punt fort del nostre centre, i algun punt dèbil?
El fet que la majoria de fons documentals estiguin catalogats, així com també la facilitat en consultar els catàlegs i els materials, des d’un ordenador o de forma física, és un punt molt fort. També la gran quantitat de documents digitalitzats que es poden consultar en qualsevol moment. Cal dir que la facilitat en aconseguir el material fotocopiat i/o digitalitzat per a un estudi exhaustiu comporta molta comoditat per a l’investigador. Un punt dèbil? La major part de digitalitzacions estan vinculades a la Memòria Digital de Catalunya i a l’ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) que al meu entendre, són plataformes una mica obsoletes... Caldria actualitzar les plataformes per tal d’afavorir la cerca online.
8. Quins fons destacaries del nostre patrimoni documental? Algun en especial?
Lluís Millet i Francesc Pujol van ser dos personatges que es van relacionar amb un ampli ventall de músics i institucions. Els dos fons conserven un ampli catàleg epistolar molt interessant que ajuda a entendre la política cultural del país. El fons documental de les Festes de la Música Catalana i el dels Premis Patxot i Rabell són molt interessants, uns certàmens que van esdevenir una eina clau per incentivar la composició musical de diferents gèneres i formacions musicals i van servir per despertar certes inquietuds paral·leles a les que es vivien en l’ambient literari. També ho és el fons de Juli Garreta, un compositor a qui admiro profundament. Tenir els manuscrits originals de les seves obres a les mans no té preu.
9. En aquests moments en què estem tant immersos en el món digital, ets més partidari de consultar/treballar amb la documentació original a les mans o prefereixes que estigui digitalitzada i així accedir-hi des d’on i quan vulguis?
Tot i que el món digital facilita molt la recerca, és cert que continuo valorant la consulta física d’un document important per a la investigació. En aquest sentit, sóc una mica romàntic...
10. Com veus el futur dels centres de documentació i arxius?
La feina dels arxius és important. Cal valorar i preservar el patrimoni musical català. Tot i això, cal seguir intensificant la tasca de catalogació i digitalització dels fons musicals per tal de facilitar la investigació.