Helena Escobar és llicenciada en història i màster en arxivística i gestió de documents. Actualment treballa com a responsable de l’arxiu a la Fundació del Gran Teatre del Liceu.

 

"Avui dia és necessària una consulta digital per permetre l’accés a la documentació des de qualsevol part del món i a qualsevol hora. Els arxius en línia han de permetre poder fer una bona part de la investigació de manera remota, ara bé, des de l’arxiu hem de fer un esforç per organitzar la informació i presentar recursos que siguin entenedors i intuïtius." 

 

1. Quants anys fa que coneixes el CEDOC? ¿Recordes com va ser la primera vegada que hi vas venir?

El meu primer contacte amb el CEDOC va ser el mes de febrer del 2014, en què vaig tenir l’oportunitat d’estar-hi vinculada laboralment durant diversos anys enllaçant el tractament documental de diversos fons.

 

2. Quin paper creus que té el CEDOC pel que fa a la preservació dels fons musicals a Catalunya?

El CEDOC és un dels arxius musicals més importants de Catalunya, en què es conserva documentació d’un bast període des del segle XII fins a l’actualitat. A banda de preservar el fons de l’Orfeó i del Palau de la Música, s’hi conserven fons privats importants, fonamentals per a l’estudi del patrimoni musical del nostre país al segle XX. El CEDOC fa una tasca importantíssima de difusió dels fons a través del seu propi web, les xarxes socials, les visites al Centre i les exposicions temàtiques que organitza periòdicament.

 

3. Quants anys fa que et dediques al món dels arxius? Quina és la teva tasca principal com a arxivera al Liceu?

Actualment fa onze anys que em dedico al món dels arxius. He col·laborat en institucions com l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet de Llobregat, l’Arxiu del Districte de Gràcia, l’Arxiu Nacional de Catalunya, el CEDOC i el Centre de Documentació de Ca la Dona, entre d’altres. Actualment i des de fa tres anys i mig soc responsable de l’Arxiu de la Fundació del Gran Teatre del Liceu. La meva tasca principal és organitzar i gestionar l’arxiu de la Fundació, a banda de col·laborar amb el Departament d’Edicions del Teatre en l’elaboració dels programes de mà, fulls de sala i el llibre de temporada.

M’agradaria destacar un projecte impulsat des de l’arxiu: la construcció d’una base de dades de consulta pública sobre la història artística del Teatre. Aquesta base s’ha nodrit gràcies a la tasca d’investigació del mestre apuntador del Teatre, en Jaume Tribó, que ha investigat i documentat la totalitat d’espectacles des del 1847 fins als nostres dies. Actualment hem obert al públic els darrers vint anys i anirem posant a l’abast dels usuaris les temporades següents amb l’objectiu que el 2022 siguin consultables els 175 anys de la història artística del Liceu.

 

4. ¿Has visitat o coneixes altres centres de documentació a més del CEDOC?

Com diferenciaries o compararies el CEDOC en relació amb la resta d’arxius, biblioteques o centres que hagis visitat?

Sí, he visitat diversos arxius i centres de documentació tant com a col·laboradora com també usuària. El CEDOC es diferencia d’altres centres de documentació perquè custodia el fons d’una entitat que encara és viva. A més a més, cal destacar els fons personals que han ingressat al llarg del temps de personalitats relacionades amb la música. Aquesta tipologia de fons privats no es troben en tots els centres d’arxiu.

Un altre tret que el diferencia d’altres centres de documentació és que la documentació està organitzada amb criteris arxivístics i permet tenir una visió global de tots els fons que s’hi conserven i accedir als registres de cada document a partir d’una base de dades online.

 

5. Saps si altres institucions o associacions similars a la nostra o del món cultural en general tenen un servei d’arxiu i/o biblioteca com el nostre? ¿Creus que aquest servei dona un valor afegit a les seves institucions? Per què?

L’arxiu i biblioteca del CEDOC és un servei molt potent i consolidat gràcies al fet que la Biblioteca neix amb la creació de l’Orfeó Català, al principi com a servei per als cantaires i posteriorment ha evolucionat cap a un centre especialitzat. L’Orfeó Català té al seu ADN l’estima i preservació de la història i la cultura que li són pròpies i, com no podia ser altrament, també de la seva memòria i, per tant, del seu fons documental.

 

6. ¿Ens podries dir algun punt fort del nostre Centre i algun punt dèbil?

Un dels punts forts del CEDOC, com he comentat anteriorment, és que posa molts esforços a comunicar i fer accessible el seu patrimoni, tant al públic especialitzat com a usuaris que no provenen del món acadèmic. Crec que s’està duent a terme una molt bona tasca d’obertura de l’arxiu, especialment amb l’accés a les col·leccions en línia i les accions comunicatives a les xarxes socials. Potser un punt dèbil és el poc espai de dipòsit, problema comú a bona part dels arxius d’institucions.

 

7. Quins fons destacaries del nostre patrimoni documental?

El fons de partitures, en què es poden trobar manuscrits dels compositors més importants dels segles XIX i XX, i el fons històric de l’Orfeó Català, que documenta el naixement i la història de la institució fins als nostres dies. Els programes de mà del Palau de la Música, etc. També m’agradaria destacar el fons documental de les Festes de la Música i el dels Premis Patxot i Rabell, que documenten l’esperit inquiet de la Direcció de l’Orfeó per promoure certàmens que incentivin noves creacions, recopilar i transcriure el folklore popular de tradició oral que es va traduir en l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Un altre fons del qual tinc un record molt especial per haver-ne fet el tractament documental, és el de Lluís Millet i Pagès, pare fundador de l’Orfeó. Conté una sèrie de correspondència molt interessant de Lluís Millet pare i fill amb personalitats del món polític i cultural, tant nacional com internacional.

 

8. En aquests moments en què ens movem ja en la consulta en digital, ¿ets més partidària de consultar/treballar amb la documentació original a les mans o prefereixes que estigui digitalitzada i així accedir-hi des d’on i quan vulguis?

Avui dia és necessària una consulta digital per permetre l’accés a la documentació des de qualsevol part del món i a qualsevol hora. Els arxius en línia han de permetre poder fer una bona part de la investigació de manera remota, ara bé, des de l’arxiu hem de fer un esforç per organitzar la informació i presentar recursos que siguin entenedors i intuïtius. No obstant això, crec que també és important la visita a l’arxiu, els consells dels professionals que hi treballen i, per què no, experimentar aquest punt romàntic que té la consulta de l’original.

 

9. Com veus el futur dels centres de documentació i arxius d’institucions com el Liceu o el cas del CEDOC?

Cal vetllar per la preservació d’aquests fons, principalment perquè custodiem documentació inclosa al patrimoni documental català. Són fons singulars d’institucions que han estat estendard de la música, la cultura i les arts escèniques del nostre país i on altres institucions s’emmirallen. El futur és la difusió de tot aquest patrimoni per crear nous projectes i continguts .