El Llibre d'Or de l'Orfeó Català

Llicència CC
Marta Grassot
5 de febrer de 2021
#descobrimelsfons
el llilbre d'or

El Llibre d’or de l’Orfeó Català és un dels manuscrits més rellevants que custodia el CEDOC, així mateix pren aquest nom, per contenir les signatures de grans personalitats que visitaren l’Orfeó Català,  o bé  establiren algun tipus de col·laboració en un moment determinat.

El llibre conté signatures especialment de músics, intèrprets, directors i també personalitats vinculades al món de la cultura i la política. En les memòries de l’any 1901, s’esmenta que amb motiu de les visites que havia rebut l’Orfeó Català al seu local, s’havia iniciat un llibre de signatures, heus aquí doncs l’inici del llibre d’or. 

Alguns dels músics que hi figuren –com Richard Strauss, Charles Bordes, Felip Pedrell, Antoni Nicolau, Albert Schweitzer, Wanda Landowska, Blanca Selva, Kurt Schindler o Joseph Canteloube, entre d’altres− tingueren relacions de col·laboració molt estreta amb l’Orfeó. D’altres, com Gustave Charpentier, Charles Bordes, Camille Saint-Saëns, Gabriel Fauré o Maurice Ravel, havien sentit cantar l’Orfeó en les seves estades a Barcelona. El llibre també documenta la relació de l’Orfeó amb personalitats rellevants de la societat del moment com Francesc Pi i Margall o Francesc Cambó, d’arquitectes com Antoni Gaudí o de literats, poetes i homes de cultura com Àngel Guimerà, Francesc Matheu o Apel·les Mestres, alguns dels quals també n’eren socis de l’entitat.

Fem un breu repàs a algunes de les signatures més significatives que hi trobem:

El llibre s’obre amb l’autògraf del poema El cant de la senyera de Joan Maragall, seguit del seu incipit musical de la mà de Lluís Millet, però tot seguit destaca ja la signatura del director de Richard Strauss, que dirigí el 6  de març de 1901 a l’Orfeó Català l’obra a 16 veus Cap al vespre (Am Abend), la signatura però és de dos dies abans, quan Strauss fou convidat l’hostatge de l’Orfeó i aquest li oferí un petit concert. La signatura diu així: A l’Orfeó Català, un bell refugi de l’ànima d’Espanya, amb l’expressió de la més alta reconeixença i de la meva sincera admiració

D’aquella època el llibre d'or també ens parla de les relacions que hi havia especialment amb França com amb el cas del compositor i mestre Charles Bordes. Bordes fou alumne de composició de César Frank, i al 1896 va fundar la societat de música sacra Schola Cantorum juntament amb Vincent d'Indy i Alexandre Guilmant. Bordes al igual que Millet va donar a conèxier grans mestres de la música renaixentista com Palestrina, Victoria o Josquin Des Pres.

La signatura de Charles Bordes  presenta un fragment musical amb data del 5 d’octubre de 1901, dia  en què el propi Orfeó li va oferir al mestre un concert íntim al seu propi local.

Cins anys després el compositor i l'Orfeó es retrobaren en un nou concert al Teatre Novetats de Barcelona

 

Destaquem també la figura del musicòleg Felip Pedrell, el qual tenia un gran vincle amb Millet, proporcionant-li les transcripcions de molta música antiga que interpretaria l’Orfeó, i que precisament Pedrell en fa elogi a la seva dedicatòria per haver sabut recuperar la música de tots els temps, i custodis de l’anima de la pàtria. Pedrell havia vingut a Barcelona amb motiu de la interpretació de la seva obra Els Pirineus al Gran Teatre del Liceu, i l’Orfeó li oferí un concert amb una selecció de les peces del seu repertori. Per a l’ocasió el compositor també va completar la signatura amb algunes notes de Els Pirinieus.

Un altra de les visites que va rebre l’Orfeó el 1902 va ser la de l’eminent pianista Harold Bauer. Bauer havia fet una gira per Espanya l’any 1900, i anys després intervindria en varis concerts al Palau de la Música Catalana convidat per l’Associació de Música da Camera. El 1900, Harold Bauer va debutar als Estats Units d'Amèrica amb l'Orquestra Simfònica de Boston, interpretant l'estrena nord-americana del Concert per a piano nº 1 en re menor, de Johannes Brahms. El 18 de desembre de 1908, va donar a conèixer la presentació mundial de la suite de piano de Claude Debussy, Children's Corner a París. Després es va establir als Estats Units i va ser fundador de l'Associació Beethoven.

No podem oblidar tampoc una de signatures més entranyables i sentides que s’hi troben inserides, parlem de la signatura del 12 de gener de 1928 d’Amadeu Vives, cofundador de l'Orfeó Català. La signatura ens diu: "A l'Orfeó Català que va obrir els ulls de la meva joventut i voldria que tanqués els de la meva vida". Una frase que és tota una declaració d’afecte a la coral, i que ho representa amb un fragment de La Balanguera estrenada per l'Orfeó el 29 de maig de 1926. Tot i que l’any 1894 Vives va deixar l’Orfeó amb l’interès de dedicar-se a l’ambit compositiu, va mantenir sempre una afectuosa relació amb Lluís Millet i Pagès, composant vàries obres pel cor.

Una altra de les signatures il·lustres fou la del reconegut compositor i organista parisenc Camile Saint Saints. L’il·lustre compositor va visitar Barcelona amb motiu de l’Exposició Internacional d’Art que es celebrava al Palau Municipal de Belles Arts, allà tingué l’ocasió de dirigir un concert amb la col·laboració de l’Orfeó Català. El fragment musical anotat a la signatura, mostra un fragment de la seva peça Ave Verum, que l'Orfeó interpretà en aquell concert, un 6 d'octubre de 1907.  

També un altre reconegudíssim compositor, Maurice Ravel, figura entre les moltes signatures, en aquest cas datada el 20 de maig de 1924, data que coincideix amb un concert que li va oferir l'Orfeó a Ravel, el qual havia actuat 2 dies abans al mateix Palau.

L’objectiu d’aquell concert exclusiu només per a socis, fou donar a conèixer diverses modalitats de la producció coral catalana, juntament amb repertori francès i del mateix compositor. De fet, la pròpia signatura de Ravel fa esment a la perfecte i profunda interpretació de l’Orfeó de les seves 3 cançons que va interpretar aquell dia: Garideta, Tres ocellets al paradís i No aneu pas al bosc d’Ormonda.

Finalment tanquem aquesta selecció de signatures amb aquesta signatura en forma de dibuix obra d’Antoni Gaudí. El dibuix, que representa el mite d'Orfeo encantant les feres, inclou una frase que d'alguna manera eternitza la figura de l’Orfeó "Al cel tots en serem d’orfeonistes”. La signatura està datada el dia de Sant Pere de 1922. 

Llicència CC