De tots els camps literaris, el gènere biogràfic és possiblement el menys valorat de tots
LLuís Brugués consultant documentació al CEDOC
Lluís Brugués i Agustí (Bordils, 1949). Músic i doctor en Pedagogia. Titulat superior de solfeig, piano, música de cambra, harmonia, composició i instrumentació. Ha estat professor (1976-2014) i director (1985-1996) del conservatori Isaac Albéniz de Girona, i del 1980 al 2014 professor titular de la Universitat de Girona (UdG). Actualment està jubilat però es dedica activament a la recerca.
En aquests darrers anys ha escrit vàries biografies musicals com la dels germans Francesc i Josep Civil, Joan Carreras i Dagas o el violinista Gonçal Comellas, actualment està preparant la biografia d’Antoni Ros Marbà a través dels nostres fons documentals.
1. La teva passió per escriure llibres on comença?
Diguem en primer lloc que escric, però que no soc escriptor. M’apassiona la investigació, d’aquí que després traslladi al paper els resultats de les meves recerques. Vaig començar a escriure de ben jove, però sobretot des de la redacció de la meva tesi doctoral, que més endavant se’n va publicar una part, amb el nom de La Música a Girona.
2. Hi ha algun dels teus llibres que tingui per tu un valor més especial?
A tots els hi he dedicat el mateix interès i m’hi he implicat en la mateixa mesura, tot i que cada un d’ells té les seves singularitats. Puc indicar per exemple, el dedicat als germans Civil, perquè Francesc Civil va ser professor meu i això sempre deixa petjada, però només per aquesta circumstància. De fet, només escric sobre personatges que admiro professionalment.
3. Com és la tasca d’elaboració dels teus llibres, segueixes alguna metodologia habitual o bé cada llibre és diferent?
La diferència essencial radica en si el personatge està viu o és d’èpoques passades. Canvia radicalment el plantejament el fet de poder parlar directament amb el biografiat o només haver d’extreure la informació de documents, premsa i si és el cas, de fonts orals. En general, primer faig un buidat de tota la informació que aconsegueixo, la processo, i en funció del que tinc, començo a organitzar un avantprojecte d’índex, però durant la redacció, sempre s’han d’anar fent retocs per anar-hi adaptant noves troballes que van sorgint.
4. Quin llibre estàs escrivint actualment? Quines novetats creus que aportaràs?
Tinc força avançada la biografia del director d’orquestra i compositor Antoni Ros Marbà. Sobre ell s’ha escrit molt, i hi ha molta informació, però intento aportar aspectes que no han sortit a la llum. Per donar alguna pista, puc dir que hi serà inclosa la seva discografia completa, també la seva obra com a compositor, etc. i molts altres àmbits de la seva trajectòria menys coneguts i alguns ja oblidats pel pas del temps. En tot cas, no deixaré de banda, i crec que és el més important, explicar el seu pensament sobre el fenomen musical i sobre la direcció d’orquestra.
5. Quin paper hi tenen els arxius i biblioteques alhora de confeccionar els teus llibres?
Molt importants i imprescindibles. A Catalunya tenim un tresor que desconec si el sabem valorar suficientment, tant pel que fa al seu contingut, com per la comoditat dels edificis on es troben, i molt important, per la professionalitat dels seus arxivers i bibliotecaris. Conec alguns arxius europeus i no tenim res a envejar-los.
6. Tens alguna anècdota curiosa que t’hagis trobat alhora de fer recerca?
En podria explicar a dotzenes. Recordo d’un arxiu a les golfes d’una església de Barcelona que cada dia rebia la visita d’una rata de dimensions explícites que la vaig batejar amb el nom de Benvinguda.
Quan feia la recerca de la biografia de Joan Carreras Dagas, l’ajuntament de Reus em va enviar al cementeri, on es guardava la documentació antiga de les defuncions. En un moment determinat, em vaig adonar que estava treballant damunt la taula de les autòpsies. També d’aquesta biografia recordo que vaig tardar anys per esbrinar la data i lloc del seu naixement. Havia arribat a la conclusió que totes les referències publicades eren inexactes. Després de tres anys d’indagacions, el dia que vaig localitzar la seva partida de baptisme, gràcies a una impressionant lupa, vaig donar un crit tan intens d’alegria, que el personal de l’Arxiu Diocesà de Girona recordarà sempre més.
7.Has consultat també fons particulars? Quins?
He consultat tots els que he tingut coneixement de la seva existència, relacionada no solsament amb les biografies publicades, sinó també per escriure articles en revistes i altres que no s’han publicat. La llista podria ser interminable. Per dir-ne alguns: l'arxiu de la família Julià-Civil a Girona, l'arxiu de la família de Narcís Costa Horts i del pintor i músic Jaume Roca-Delpech, l'arxiu de la família de Salvador Dabau o l'arxiu de Josep Baró Güell a Cervià de Ter, entre un llarg etc,..
8. En aquests moments en què ens movem ja en la consulta en digital, ¿ets més partidari de consultar/treballar amb la documentació original a les mans o prefereixes que estigui digitalitzada i així accedir-hi des d’on i quan vulguis?
M’agrada tocar paper. D’un document, si no està datat, m’agrada descobrir-ho palpant-lo, pel seu gruix, pel color, forma, etc. Amb tot, ningú pot renunciar a un dels més grans avenços d’aquest segle passat que és Internet. Pels investigadors, el Google ha estat com una benedicció celestial.
9.Quina nota li posaries a la conservació del patrimoni musical de Catalunya? Creus que s’ha avançat en els últims anys i ha afavorit la recerca?
No sé si es mereix un 10, però poc li falta. Amb els últims anys ha millorat molt la conservació i la possibilitat d’accés. Llocs com la biblioteca del monestir de Montserrat, el Teatre del Liceu de Barcelona, el castell de Peralada, i molts altres, podien resultar inaccessibles temps enrere.
10. Com vas conèixer de l’existència del CEDOC i els seus fons documentals?
Els que fem recerca, és difícil que ens passi per alt l’existència d’un dels arxius musicals més importants de Catalunya
11.Ens podries dir algun punt fort del nostre Centre, i algun punt dèbil?
Bona comunicació i accessibilitat de tots els fons del Centre a les xarxes socials, tant dels de la pròpia casa (Orfeó Català i Palau de la Música) com dels particulars. Destacar també que em consta l’esforç que fa per anar digitalitzant tot el que custodia. No tinc cap referència ni coneixement de cap punt dèbil, però la meva impressió, és potser que disposa d’un espai quelcom reduït pel volum de material nou que va entrant.
12. Quin paper creus que té dins la societat la recuperació de les biografies musicals? Creus que és prou valorat?
Penso que de tots els camps literaris, el gènere biogràfic és possiblement el menys valorat de tots. No es tracta de comparacions amb la novel·la, poesia, assaig, narrativa, ni cap de totes les variants. Una biografia, és la vida d’una persona, en resum és història, és explicar coses que han passat, i avui dia la història, en general, és poc atractiva. Si a tot això ho reduïm a l’interès per la vida d’un músic, en un país que aquest no ha estat mai valorat com es mereix, el resultat és el que és.
13. T’ha costat en algun moment que les editorials es fixessin en la teva recerca i que fos publicada?
No he tingut cap problema per publicar-los perquè els personatges són importants. Tot i així, aquest tipus de publicacions cada vegada més hauran d’assumir-les les administracions perquè a les editorials resulta difícil que els hi surti rentable.
14. Ara que s’acosta Sant Jordi, si haguessis d’aconsellar algun dels teus llibres a un lector quin destacaries?
Potser algun que el lector es pugui sentir més proper d’alguna forma o altre al personatge. Per exemple l’últim que he publicat és la biografia del violinista Gonçal Comellas. Lògicament, el llibre ha tingut una gran acceptació entre els professors de violí i els violinistes i també en tota la comarca de l’Empordà on va néixer.