Ramon Carnicer (1789 - 1855) succeí el prestigiós músic italià Generali com a director del Teatre de la Santa Creu de Barcelona. Entre les seves obligacions tenia la de compondre simfonies per a les òperes que s’hi representaven, l’èxit de les quals el va animar a escriure obres de més importància. La seva primera òpera, Adele di Lusignano, sobre un llibret de Felice Romani, celebrà l’arribada a Barcelona de la princesa napolitana Lluïsa Carlota (germana de la futura reina d’Espanya Maria Cristina i promesa a Francesc de Paula). Aquest melodramma semiserio en dos actes de fort accent rossinià s’estrenà al Teatre de la Santa Creu (15 de maig de 1819) amb un repartiment format per Filippo Galli, Adelaida Sala, Maddalena Monticelli, Marianna Rossi, Savino Monelli, Domenico Vaccani, Gaspare Marinelli, Paolina Monticelli i Joan Munné.

Aquest document és molt representatiu d’un període en què la vida musical barcelonina girava entorn de l’òpera italiana. A diferència del que succeïa en altres països (on els textos es traduïen a la llengua local), aquí la representació era en italià i els llibrets impresos sempre porten una sinopsi en castellà. La tipologia d’aquest llibret imprès per Giovanni Dorca fa molt entenedora l’estructura musical de l’òpera, en què el text de les àries es presenta sempre sagnat.

La Biblioteca de l’Orfeó Català conserva una col·lecció de llibrets d’òperes representades a Barcelona gràcies, entre d’altres, a la donació dels descendents del crític del Diario de Barcelona Climent Cuspidera. El corpus principal el constitueix un conjunt de vint volums enquadernats a mitja pell marroquina negra.