Aquest fragment (un full d’escriptura recto i verso) d’un antifonari –llibre en què s’anoten els cants de l’ofici per al temporal i el santoral– conté les melodies gregorianes cantades amb motiu de l’ofici del segon nocturn de Dissabte Sant, que marca el final de Setmana Santa i anuncia la Pasqua i pròxima resurrecció de Crist. Els responsoris van precedits de la lletra (R), i els versicles, de la lletra (V), escrites ambdues amb tinta vermella, la mateixa que s’empra en les inicials i la sil·labació del text. Aquestes melodies figuren en una dotzena de manuscrits inventariats en el Corpus antiphonalium officii. Gràcies a la presència del versicle Lustris sex qui jam per actis que apareix en el responsori Agnus Dei Christus, es pot comparar amb un manuscrit de Silos i un altre de Bénévent. Un altre versicle, Et dabit impios pro sepultura, permet relacionar-lo amb un manuscrit de Toledo.

La notació en forma de neumes, que indiquen les principals inflexions de la veu, pertany clarament a la notació anomenada aquitana, que originàriament s’emprava en l’àrea geogràfica corresponent a la llengua d’Oc i, posteriorment, amb l’expansió de l’orde de Cluny a la darreria del segle XI, també al nord de la Península Ibèrica. En aquesta notació, el punt s’associa sovint a les formes més complexes. S’hi distingeixen traços de pautat a punta seca (quatre línies) i una clau de Fa.