Manuscrit de polifonia religiosa de final del segle xv i principi del xvi amb 22 obres, cinc de les quals anònimes, de Bartomeu Cots (1), Heinrich Isaac (4), Josquin des Pres (4), Milans (1), Jacob Obrecht (1), Francisco de Peñalosa (1), Alonso de la Plaja (2), Marturià Prats (1), Jean Richafort (1) i una obra atribuïda en diverses fonts a quatre compositors diferents: Anchieta, Compère, Peñalosa i Ribera. La combinació de compositors desconeguts com Milans i Plaja (o poc coneguts com Cots i Marturià) de l’àrea catalana amb primeres figures internacionals com Isaac, Josquin i Obrecht, ens presenta un enigma molt interessant sobre el lloc on es va compilar i cantar aquest manuscrit, especialment perquè: 1) és l’única font que transmet la Missa Argentum et aurum d’Isaac; 2) amb l’excepció d’un imprès defectuós de 1503, és la font més completa de la Missa Salve diva parens d’Obrecht, i 3) juntament amb el manuscrit Vaticà 41, és la font més fiable per a la transmissió de la Missa Fortuna desperata de Josquin. Evidentment, el Ms. 5 no és una font perifèrica; el copista principal sembla haver tingut accés directe a versions fidels del repertori internacional.  La inscripció d’aquest copista, probablement estranger, que diu “Scriptum per me Desiderium Johannis Clericum AEseteñ”(?), indica que el seu nom era Desiderium Johannis, però “AEseteñ” no ens aclareix el seu lloc de procedència; es podria referir a Isernia, localitat a prop de l’abadia de Montecassino al Regne de Nàpols. De totes maneres, no es pot descartar que el manuscrit el copiés a Catalunya, atès que un altre copista va afegir obres de compositors catalans. La presència en el manuscrit del motet Domine non secundum de Josquin (obra associada amb un cerimonial al Vaticà), així com la marca d’aigua en el paper (flor de lis en un cercle) semblen afavorir l’origen italià del Ms. 5; a més, aquest tipus de marca també es troba en dos manuscrits musicals de la Capella Sixtina, Vaticà 49 i Vaticà 63, copiats entre 1480 i 1507.  Potser la carrera musical de Marturià Prats, cantor, compositor i orguener barceloní que va cantar a la capella papal a Roma (1501-1503) –i que tornà a Barcelona, on el trobem el 1514 construint l’orgue de la basílica de Santa Maria del Mar–, podria explicar les adicions d’obres de compositors catalans, així com un possible trasllat del manuscrit d’Itàlia a Catalunya.