El destinatari de la carta, el compositor català Antoni Nicolau (Barcelona, 1858-1933), va tenir un paper destacat en la història de la vida musical barcelonina. Nicolau segurament va conèixer Erik Satie durant la seva estada a París, on va establir residència el 1879, poc després d’haver guanyat el concurs de la Diputació de Barcelona, una beca que li va permetre ampliar els seus estudis musicals a l’estranger. Durant els anys a la capital francesa, es va dedicar intensament a l’estudi i a l’assistència a concerts, i va tenir amistat amb els millors compositors del moment. Novament a la Ciutat Comtal el 1886, el mestre Nicolau organitzà tot seguit, aprofitant les vacances de Quaresma del Liceu, una sèrie de concerts per donar a conèixer les obres més destacades de l’escola francesa. Nicolau va ser al capdavant de les principals institucions musicals –Gran Teatre del Liceu, Societat Catalana de Concerts, Teatre Líric i Escola Municipal de Música de Barcelona– i va donar a conèixer fragments simfònics de les òperes de Wagner, com també de les principals obres del repertori simfònic europeu.

L’obra de Satie també es va donar a conèixer durant el primer terç del segle XX al Palau de la Música Catalana, amb el pianista Ricard Viñes com un dels principals intèrprets. La primera vegada que s’interpretà Satie fou el 1919, la Première Gnossiène, precisament mitjançant Ricard Viñes; tres anys després, el 1922, l’Associació d’Amics de la Música també el programava: Première Gymnopédie i Embryons desseches. Més endavant fou un concert el maig del 1927, amb Ricard Viñes i Conxita Badia. I cal saltar a l’any 1951 per sentir interpretada la Gymnopédie, en aquest cas orquestrada per Claude Debussy, i per últim cal esmentar un concert el 1944 que era ofert com a Extraordinario concierto de piano con obras originales a cuatro manos Ricardo Viñes-Armando Salas, amb obra de Poulenc, Milhaud, Satie, Debussy i Ravel.