Caricatura de Carles G.Vidiella

Llicència CC
Marta Grassot Radresa
30 d'abril de 2024
Document del mes
Caricatura Carles G Vidiella - Retallada

Al Gran Vidiella per Gaietà Cornet i Palau. Font: CEDOC

Aquest mes hem escollit com a peça representativa una obra del nostre fons d’art que ens presenta un model de dibuix molt de moda entre les revistes del Modernisme i el Noucentisme: la caricatura. L’autor d’aquest dibuix, és Gaietà Cornet, que en va ser un dibuixant excel·lent, és insubstituïble i constitueix una de les més de cent peces artístiques que tenim a la nostra col·lecció d’obra d’art. Destaquem, en paral·lel, la preuada obra del dibuixant i també caricaturista Joan Junceda, del qual també conservem algunes obres a la nostra col·lecció.

En aquest cas, Cornet va caricaturitzar el pianista C. G. Vidiella, que tal com consigna al peu del dibuix , Al gran Vidiella, presenta un personatge de gran dimensió en relació amb el piano; és allò que es diu, que una imatge val més que mil paraules. Fem un recorregut, doncs, per la seva trajectòria.

El pianista, pedagog i compositor Carles G. Vidiella va ser alumne del reconegut mestre de piano Joan Baptista Pujol, del qual esdevingué el millor deixeble. Representa juntament amb Enric Granados, Joaquim Malats i Ricard Viñes  el cim del pianisme català en el tombant del segle XIX al XX.

El 1878 el jove Vidiella rebé una pensió que li permeté traslladar-se a París  i va estudiar amb mestres de renom. Als vint-i-dos anys va tocar el piano a l’Exposició Universal de París, on rebé grans elogis i nombrosos premis. Un any més tard ja el trobem a Barcelona, on es va donar a conèixer amb les seves audicions i inicià una autèntica labor concertística a les sales barcelonines compartint programes amb Sarasate, Monasterio, Hiller, Enric Granados i Joaquim Malats. A poc a poc va anar consolidant el seu èxit entre el públic barceloní, a qui va anar educant envers els recitals pianístics.

Cap a l’any 1893 incorporà als seus concerts obres d’autors catalans: Albéniz, Alió, Millet, Gay, Martínez, etc. Un altre concert que representà una fita important en la història de la música a Barcelona fou l’audició de les Quinze Rapsòdies de Liszt al teatre Novedades el mes d’abril del 1902. L’any 1914 va fer el seu darrer concert amb l’Associació Musical de Barcelona al Teatre Romea, on, entre altres obres, interpretà la Marxa fantàstica d’Alió.

Tot i els èxits com a pianista, la seva principal activitat fou l’ensenyament. Va fundar l’Escola Musical Vidiella, centre de gran prestigi i on es formaren grans artistes: Cabané, Gay, Morera, Millet, Nin o Sala, entre molts d’altres. Cal destacar també la seva tasca com a president de la Societat de Concerts de Barcelona coincidint amb l’Exposició Universal del 1888.

Es té constància de la seva actuació al Palau de la Música el 9 de maig de 1908, pocs mesos després de ser inaugurat, en un concert extraordinari amb motiu del cinquantenari dels Jocs Florals, i en honor al gran mestre Manuel Milà i Fontanals, un concert en el qual també va intervenir l'Orfeó Català.

Morí de forma sobtada el 1915 i dos anys després s'inaugurava al Palau de la Música Catalana un bust de marbre de l'escultor Josep Llimona en memòria del gran pianista, i des de llavors durant molts anys i fins el 1948 trobem documentat al Palau un concert anual organitzat per l’Escola Vidiella. 

 

L'autor de la caricatura Gaietà Cornet i Palau (1878-1945) enginyer, dibuixant i caricaturista  va ser  dibuixant habitual dels setmanaris satírics, l'Esquella de la Torraxa, i La Campana de Gràcia;després s’incorporà a  La Veu de Catalunya (1900) . Participà en la creació de la revista satírica ¡Cu-Cut! (1902-1912), de la qual seria director artístic i creador del ninot que representava la publicació.

El dibuix de Cornet, sensible a les influències europees, beu dels dibuixants alemanys de la revista satírica Simplicissimus   i del francès Carnd D'Ache, per formar-se un estil propi, característic i de gran personalitat. Tot i la gran quantitat de dibuixos i historietes que Cornet va fer per al públic infantil, la seva especialitat sempre va ser el dibuix i la caricatura de caràcter polític.
Deia el crític d’art Raimon Casellas el 1903:“ell ha fet una cosa que solament han aconseguit fer els grans mestres del gènere: crear un tipus caricaturesc que sigui personificació d’un estat moral, d’un estament social, d’un ideal comú en un poble determinat”.

I acabem amb una frase del seu gran amic, el dibuixant Joan G.Junceda:“l’art d’en Cornet té una gran senzillesa aparent, però alerta!, no proveu d’imitar-lo, perquè us agafaríeu els dits!”.

 

Llicència CC
image/svg+xml Artboard 45