Aquest còdex conté una primera part amb les melodies del cant pla (f. 1 a 27) i una segona part només amb els textos, que comença pel salm In exitu Israel (f. 28 a 40). El cant pla està transcrit en notació quadrada sobre pentagrama de línies vermelles, a raó de quatre pentagrames per pàgina. S’hi utilitzen les claus de Do i Fa. La utilitat pràctica d’aquest manuscrit està definida per les seves petites dimensions que permet que es pugui dur arreu amb facilitat. El corpus de melodies, acuradament estructurat segons el calendari litúrgic dels temps d’Epifania, Quaresma i Passió –festivitat de la Presentació al Temple (o Purificació de la Verge, In Candelis), Diumenge de Rams (In Ramis) i cerimònia de l’ablució dels peus, que té lloc Dijous Sant (Mandatum, f. 11v0-21r)– conclou amb els responsoris de difunts. La part consagrada a l’ablució dels peus presenta una sèrie d’antífones o responsoris (R) amb el seu versicle (V): les primeres vénen assenyalades per una lletra ornamentada amb filigranes amb tinta vermella i blava; els segons, per una lletra cal·ligrafiada amb més sobrietat.

El manuscrit no solament conté les melodies que s’han de cantar, sinó també unes instruccions molt precises sobre les posicions i els moviments que han d’acompanyar cada frase de la litúrgia. Aquestes instruccions vénen anotades o bé amb tinta vermella entre els versicles, o bé afegides al marge amb tinta negra. Així, per a la celebració In Candelis, els cantaires han d’estar dempeus i amb el cap destapat, mirant a l’altar i encarats vers l’altre cor. En el moment del Gloria Patri (f. 4) s’han d’inclinar; més endavant, al final de l’ofertori i després d’oferir les candeles, han de tornar al seu seient sense deixar de mirar a l’altar i amb el cap tapat. Cal destacar la inscripció, a l’últim full, dels funerals d’un prevere.