Cartell institucional de l’Orfeó Català que va ser dissenyat per Adrià Gual i imprès als tallers de Henrich i Cia. de Barcelona. El tema central és la senyera de l’Orfeó, de la qual, amb una mostra de gran originalitat, només deixa veure l’extrem superior, el penó amb l’escut de Catalunya, les bandes i les llaçades que el decoren i la part superior de l’estendard pròpiament dit amb la inscripció “Orfeó”. Un reguitzell d’ocells que simbolitzen els cants voleien entorn de la senyera. Al fons es poden veure les muntanyes de Montserrat. A la part inferior, gravades sobre una cinta, les inscripcions “Barcelona” i “Català”, i aquesta darrera paraula, disposada sota l’ensenya, fa llegible la llegenda “Orfeó Català”. La senyera era el símbol més emblemàtic de l’Orfeó. Havia estat dissenyada per l’arquitecte Antoni M. Gallissà i brodada per la Junta de dames i les cantaires. Va ser beneïda pel bisbe Morgades a Montserrat l’11 d’octubre de 1896 i, per aquest motiu, tant aquí com en el plafó ceràmic que corona la façana del Palau, les muntanyes formen part de les imatges associades de l’Orfeó. El tema central del cartell –senyera, ocells i serralada–, seguint el projecte de Gual és emprat també en la sèrie d’accions emeses el 1906 per costejar la construcció del Palau de la Música Catalana. Des d’un punt de vista plàstic és d’una gran modernitat, tant com l’originalitat de presentar un enquadrament insòlit, només un fragment de la senyera, com pel contrast de colors emprats, les muntanyes morades que contrasten amb els ocells grocs amb uns tons molt del gust de l’estètica modernista.