120-40: dos aniversaris i una història musical
Dates: de l'1 d'octubre de 2024 al 27 de febrer de 2025
Lloc: Foyer del Palau de la Música Catalana
Comissaris: Albert Torrens i Marta Grassot
120-40: dos aniversaris i una història musical
La «Revista Musical Catalana» arriba a la celebració del seu doble aniversari –el 120è de la fundació i el 40è de la recuperació de la capçalera– convertida en un referent en l’àmbit de les publicacions periòdiques de temàtica musical i en llengua catalana, de la mateixa manera que ho va ser –de fet, de manera pionera– quan va aparèixer.
La singular trajectòria de la publicació –amb dos períodes separats per una llarga pausa de gairebé cinc dècades– reflecteix l’atribolada història del nostre país: creada per l’Orfeó Català l’any 1904, va quedar interrompuda –com tota l’activitat d’aquesta entitat– per l’esclat de la Guerra Civil el 1936. Anomenem, per tant, Primera Època els 390 números publicats entre aquestes dates.
Exactament vuitanta anys després de la gènesi d’aquella iniciativa, la «Revista Musical Catalana» va tornar a veure la llum, novament impulsada per un Orfeó Català emprenedor i visionari, adaptada als nous temps però amb els mateixos valors fundacionals. El 1984, doncs, va començar la Segona Època, a la qual han seguit d’altres –ja de manera ininterrompuda– fins arribar a l’actualitat.
Així, la Revista esdevé avui un híbrid de gran interès, posseïdora d’un passat inspirador, atenta al present i que mira amb il·lusió cap al futur.
El naixement de la Revista Musical Catalana
El principal objectiu de Lluís Millet i Amadeu Vives amb la creació de l’Orfeó Català, l’any 1891, va ser tant la difusió del repertori coral català de totes les èpoques com de les grans obres de la música universal. Seguint aquesta filosofia, l’any 1904 l’entitat va crear la seva pròpia Revista, per tal de donar a conèixer la història de la música catalana i universal, a més del seguiment de l’actualitat musical. La «Revista Musical Catalana» va esdevenir, per tant, un instrument per explicar el marc teòric a l’entorn del qual giraven els objectius de l’Orfeó.
D’altra banda, aquell mateix 1904 també es va crear la Festa de la Música Catalana, que incentivava la composició coral. L’Orfeó, doncs, vivia un moment de gran creativitat i activitat, el projecte coral ja s’havia consolidat i la creació d’un instrument com la Revista n’explicava el progrés.
Des dels inicis, la «Revista Musical Catalana» no va voler quedar restringida a les notícies locals, sinó que es va obrir a l’àmbit nacional i a l’internacional, la qual cosa també va servir per donar a conèixer la nostra història musical arreu del món. A Catalunya hi havia hagut altres precedents de revistes musicals, però mai amb aquesta ambició.
L’any 1904, a més, ja feia anys que funcionaven la biblioteca i l’arxiu de l’Orfeó Català. Així, els fundadors de la «Revista Musical Catalana» tenien al seu abast altres publicacions internacionals de música que, segurament, els van inspirar: «Le Guide Musical», «Musical Times», «Monthly Musical Record», «La Ilustración Musical», «Musica e Musicisti», o la prestigiosa «Neue Zeitschrift für Musik» –fundada per Robert Schumann el 1834–, entre moltes d’altres. La «Revista Musical Catalana» es presentava al públic l’1 de gener de 1904. Lluís Millet ho explicava, en el seu primer editorial, amb aquestes paraules: “Aquesta publicació nostra volem que sia com una glosa de nostres cants, l’estudi dels gèneres que conreuen, sa historia, sa forma; la veu que desperti quelcom: l’afició a la literatura y a la bibliografia musical; que’ns ajudi a formar consciència de lo que deu esser la música veritablement catalana”.
- edicions revista
Diversos models d’edicions de la «Revista Musical Catalana». La Revista va ser impresa per l’editorial l’Avenç (1904-1908 i 1910-1918), Oliva de Vilanova (1909),Henrich i Cia. (1918-1921), Atenes A. G. (1922-1934) i Tallers Gràfics Vicenç Ferrer (1935-1936).
Font: CEDOC
- Revista musical
Primera pàgina de la «Revista Musical Catalana», corresponent a l’article Per què?, de Lluís Millet i Pagès. Exposa el perquè de la creació de la Revista. 1 de gener de 1904.
Font: CEDOC
- equip redactor
Equip redactor de la «Revista Musical Catalana». D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Francesc Pujol, Joan Salvat, Ignasi Folch i Torres, Vicenç M. de Gibert, Lluís Millet i Frederic Lliurat.
Fotografia: Frederic Ballell.Font: CEDOC
- revistes internacionals-1
La influència de les revistes musicals estrangeres es va fer palesa no només en els continguts, sinó també en les il·lustracions que presentava la Revista. El Modernisme imperant a l’època influenciava també les editorials de música. Així, la «Revista Musical Catalana» va lluir durant alguns anys una capçalera modernista obra del dibuixant i pintor Francesc Labarta, semblantment a altres capçaleres il·lustrades internacionals, com la revista vienesa «Neue Musikalische Presse» o la italiana «Musica e Musicisti. Gazetta Musicale di Milano».
Fotografia: Fredreric Ballell.Font: CEDOC
- revistes internacionals-2
La influència de les revistes musicals estrangeres es va fer palesa no només en els continguts, sinó també en les il·lustracions que presentava la Revista. El Modernisme imperant a l’època influenciava també les editorials de música. Així, la «Revista Musical Catalana» va lluir durant alguns anys una capçalera modernista obra del dibuixant i pintor Francesc Labarta, semblantment a altres capçaleres il·lustrades internacionals, com la revista vienesa «Neue Musikalische Presse» o la italiana «Musica e Musicisti. Gazetta Musicale di Milano».
Fotografia: Fredreric Ballell.Font: CEDOC
- revistes internacionals-3
La influència de les revistes musicals estrangeres es va fer palesa no només en els continguts, sinó també en les il·lustracions que presentava la Revista. El Modernisme imperant a l’època influenciava també les editorials de música. Així, la «Revista Musical Catalana» va lluir durant alguns anys una capçalera modernista obra del dibuixant i pintor Francesc Labarta, semblantment a altres capçaleres il·lustrades internacionals, com la revista vienesa «Neue Musikalische Presse» o la italiana «Musica e Musicisti. Gazetta Musicale di Milano». Fotografia: Fredreric Ballell.
Font: CEDOC
- edicions revista-2
Diversos models d’edicions de la «Revista Musical Catalana». La Revista va ser impresa per l’editorial l’Avenç (1904-1908 i 1910-1918), Oliva de Vilanova (1909),Henrich i Cia. (1918-1921), Atenes A. G. (1922-1934) i Tallers Gràfics Vicenç Ferrer (1935-1936).
Font: CEDOC
- edicions revista-3
Diversos models d’edicions de la «Revista Musical Catalana». La Revista va ser impresa per l’editorial l’Avenç (1904-1908 i 1910-1918), Oliva de Vilanova (1909),Henrich i Cia. (1918-1921), Atenes A. G. (1922-1934) i Tallers Gràfics Vicenç Ferrer (1935-1936).
Font: CEDOC
- edicions revista-4
Diversos models d’edicions de la «Revista Musical Catalana». La Revista va ser impresa per l’editorial l’Avenç (1904-1908 i 1910-1918), Oliva de Vilanova (1909),Henrich i Cia. (1918-1921), Atenes A. G. (1922-1934) i Tallers Gràfics Vicenç Ferrer (1935-1936).
Font: CEDOC
- publicacions estrangeres-1
Se sap que la Biblioteca i Arxiu de l’Orfeó Català anava rebent una gran quantitat de revistes musicals, procedents de diferents països. Aquest fet fa pensar que l’origen de la Revista devia inspirar-se en moltes de les publicacions internacionals, d’Alemanya, Anglaterra, França i Itàlia.
Font: CEDOC
- publicacions estrangeres-2
Se sap que la Biblioteca i Arxiu de l’Orfeó Català anava rebent una gran quantitat de revistes musicals, procedents de diferents països. Aquest fet fa pensar que l’origen de la Revista devia inspirar-se en moltes de les publicacions internacionals, d’Alemanya, Anglaterra, França i Itàlia.
Font: CEDOC
- publicacions estrangeres- 3
Se sap que la Biblioteca i Arxiu de l’Orfeó Català anava rebent una gran quantitat de revistes musicals, procedents de diferents països. Aquest fet fa pensar que l’origen de la Revista devia inspirar-se en moltes de les publicacions internacionals, d’Alemanya, Anglaterra, França i Itàlia.
Font: CEDOC
- publicacions estrangeres-4
Se sap que la Biblioteca i Arxiu de l’Orfeó Català anava rebent una gran quantitat de revistes musicals, procedents de diferents països. Aquest fet fa pensar que l’origen de la Revista devia inspirar-se en moltes de les publicacions internacionals, d’Alemanya, Anglaterra, França i Itàlia.
Font: CEDOC
- arxiu-1
El fons d’arxiu del CEDOC conserva material administratiu de la primera etapa de la Revista; entre els documents: butlletes d’inscripció dels orígens més diversos, des de compositors rellevants com Manuel de Falla, que en fou subscriptor, la mateixa Library of Congress de Nova York o també la reconeguda editorial Casa Ricordi de Milà.
Font: CEDOC
- arxiu- 2
El fons d’arxiu del CEDOC conserva material administratiu de la primera etapa de la Revista; entre els documents: butlletes d’inscripció dels orígens més diversos, des de compositors rellevants com Manuel de Falla, que en fou subscriptor, la mateixa Library of Congress de Nova York o també la reconeguda editorial Casa Ricordi de Milà.
Font: CEDOC
- arxiu- 3
El fons d’arxiu del CEDOC conserva material administratiu de la primera etapa de la Revista; entre els documents: butlletes d’inscripció dels orígens més diversos, des de compositors rellevants com Manuel de Falla, que en fou subscriptor, la mateixa Library of Congress de Nova York o també la reconeguda editorial Casa Ricordi de Milà.
Font: CEDOC
- arxiu-4
El fons d’arxiu del CEDOC conserva material administratiu de la primera etapa de la Revista; entre els documents: butlletes d’inscripció dels orígens més diversos, des de compositors rellevants com Manuel de Falla, que en fou subscriptor, la mateixa Library of Congress de Nova York o també la reconeguda editorial Casa Ricordi de Milà.
Font: CEDOC
L'evolució dels continguts (1904-1936)
La «Revista Musical Catalana» va tenir des del principi una projecció força ambiciosa, per això els seus continguts són des del començament molt complets i de caràcter científic. Anteriorment hi havia hagut altres revistes, diaris i butlletins musicals a Catalunya, però cap no va seguir els objectius específics tan ben marcats per Lluís Millet al primer número. Els continguts que havia d’oferir suposaven un repte important, tant per l’interès d’abastar l’activitat musical com d’instruir els lectors per tal que tinguessin coneixement de la història de la música, no només de Catalunya, sinó també dels grans mestres universals.
A mesura que avança la publicació, els àmbits temàtics i les tendències es van sobreposant, amb alguns anys més dedicats a l’activitat musical i d’altres amb llargues cròniques sobre compositors o la història musical. També s’hi publiquen números monogràfics sobre temes específics, però sense perdre mai de vista l’objectiu inicial. La periodicitat de la Revista era, en general, mensual i, per tant, l’aportació de continguts podia ser molt extensa.
Entre els temes que s’hi poden trobar, hi ha textos relacionats amb àmbits de la història de la música, cròniques d’activitats musicals, no només lligades al Palau, sinó també als teatres de la resta del país, amplis comentaris de la vida coral a Catalunya –sobretot a partir del 1918, any de la creació de la Germanor dels Orfeons de Catalunya– i, de manera general encara que no continuada, es parla de l’activitat de la Junta de l’Orfeó Català o de les seccions corals. També recull l’activitat musical de les principals capitals europees o de ciutats com ara Nova York, s’hi resumeixen congressos internacionals –en els quals solia participar algun membre de l’Orfeó–, es fa atenció a fets que marquen un abans i un després en la història de la música a Catalunya –com els Jocs Florals, la Festa de la Música, la construcció del Palau de la Música, el vint-i-cinquè aniversari de l’Orfeó Català o l’Obra del Cançoner Popular– i també es fa ressò de la mort de personalitats com van ser Enric Granados, Isaac Albéniz o Felip Pedrell.
- revista-1
Al llarg dels anys es pot observar una evolució dels continguts i temes predominants a la Revista. En general, tot i tenir present la història de la música catalana i internacional, la informació sobre l’activitat musical que es vivia a l’Orfeó Català i arreu de Catalunya va ser una de les principals prioritats de la Revista.
- Joan Llongueres
A la Revista a més de l’equip de redacció amb Lluís Millet que hi escriví més de cent articles, i Frederic Lliurat amb més de setanta, també hi hagué altres importants col·laboradors en
nombre d’articles, entre ells:
Vicenç Maria de Gibert, Eduard López Chávarri o Joan Llongueres.Joan Llongueres i Badia (1880-1953), músic, educador musical i poeta català.
- revista-2
Al llarg dels anys es pot observar una evolució dels continguts i temes predominants a la Revista. En general, tot i tenir present la història de la música catalana i internacional, la informació sobre l’activitat musical que es vivia a l’Orfeó Català i arreu de Catalunya va ser una de les principals prioritats de la Revista.
- Eduard López
A la Revista a més de l’equip de redacció amb Lluís Millet que hi escriví més de cent articles, i Frederic Lliurat amb més de setanta, també hi hagué altres importants col·laboradors en nombre d’articles, entre ells:
Vicenç Maria de Gibert, Eduard López Chávarri o Joan Llongueres.Eduard López Chávarri (1871-1970), compositor, escriptor i teòric musical valencià.
- revista-3
Al llarg dels anys es pot observar una evolució dels continguts i temes predominants a la Revista. En general, tot i tenir present la història de la música catalana i internacional, la informació sobre l’activitat musical que es vivia a l’Orfeó Català i arreu de Catalunya va ser una de les principals prioritats de la Revista.
- Vicenç Maria Gibert
A la Revista a més de l’equip de redacció amb Lluís Millet que hi escriví més de cent articles, i Frederic Lliurat amb més de setanta, també hi hagué altres importants col·laboradors en nombre d’articles, entre ells:
Vicenç Maria de Gibert, Eduard López Chávarri o Joan Llongueres.Vicenç Maria de Gibert (1879-1939), compositor, organista i crític musical.
- revista-4
Al llarg dels anys es pot observar una evolució dels continguts i temes predominants a la Revista. En general, tot i tenir present la història de la música catalana i internacional, la informació sobre l’activitat musical que es vivia a l’Orfeó Català i arreu de Catalunya va ser una de les principals prioritats de la Revista.
- comptabilitat-1
Quadern de comptabilitat de la «Revista Musical Catalana».
Font: CEDOC
- comptabilitat-2
Quadern de comptabilitat de la «Revista Musical Catalana».
Font: CEDOC
- Joan salvat
Retrat de Joan Salvat i Crespí. Pianista, crític musical i pedagog català, fou redactor en cap de la «Revista Musical Catalana» del1904 al 1913 i del 1923 al 1936.
Lluís Millet li confià la direcció de la secció de nens, tasca que desenvolupà la resta de la seva vida. Salvat va col·laborar en la Revista amb una cinquantena d’articles.Font: CEDOC
- carta Joan salvat
Carta de Joan Salvat dirigida a Francesc Pujol, on li demana la presentació d’un article del compositor Joan Cererols.
Font: CEDOC
- Lluïsa Bosch
Noves des de Ginebra, amb l’actualitat musical de Suïssa que portava l’arpista i corresponsal de la Revista Lluïsa Bosch i Pagès. Article original.
Font: CEDOC
- retrat Lluïsa Bosch
Retrat de Lluïsa Bosch i Pagès dins «Revista Feminal», núm. 108, 1916.
Font: Biblioteca de Catalunya
- Blanca Selva
Article original de la pianista Blanca Selva, dedicat al compositor Vincent d’Indy.
Font: CEDOC
- Retrat Blanca Selva
Retrat de la pianista, pedagoga, musicòloga, escriptora i compositora Blanca Selva. Selva va col·laborar amb la Revista amb una dotzena d’articles.
Font: CEDOC
- subscriptors revista
Llista d’alguns subscriptors de la Revista el 1930.
Font: CEDOC
- liquidació
Despeses per liquidar a alguns col·laboradors de la Revista, dels tres últims números del 1936.
Font: CEDOC
- Felip Pedrell
Retrat de Felip Pedrell (1841-1922), reconegut per la seva col·laboració amb els articles de la secció “Musichs Vells de la Terra” donava a conèixer la vida i l’obra dels músics catalans des del Renaixement fins al Barroc. Dels vint-i-sis articles que va escriure per a la Revista, vint-i-un foren dedicats als músics vells.
Font: CEDOC
- article pedrell
Article de Felip Pedrell dedicat al guitarrista i compositor Joan Carles Amat.
Font: CEDOC
- gràfic
Gràfic de l’evolució dels socis de l’Orfeó Català. Del 1891 al 1916. Facsímil de la gràfica oferta pel soci Francesc Flos i Calcat, pedagog, cal.lìgraf, escriptor català, fundador de l’Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Publicat a la Revista el 1918.
Font: CEDOC
Els col·laboradors (1934-1936)
Per tal de tractar d’uns continguts de nivell tan elevat, la «Revista Musical Catalana» va envoltar-se de grans col·laboradors i experts en música, que eren catalans o bé internacionals, amb corresponsals arreu d’Europa.
Els principals redactors foren: Lluís Millet, Frederic Lliurat (redactor en cap del 1914 al 1922 i del 1923 al 1936), Joan Salvat (redactor en cap del 1904 al 1913 i del 1923 al 1936), Francesc Pujol i Vicenç Maria de Gibert (redactor en cap entre el 1914 i el 1922). Els secretaris de Redacció van ser, successivament: Josep Maria Folch i Torres (1904-1906), Ignasi Folch i Torres (1907- 1922), Jaume Martí i Marull (1923-1929) i Lluís Maria Millet (1930-1936).
Van col·laborar-hi constantment gran nombre d’articulistes: Lluís Millet i Pagès (114 articles) Frederic Lliurat (74), Joan Salvat (51) Joan Llongueres (45), Francesc Pujol (43), Vicenç Maria de Gibert (42), Frederic Lliurat, Higini Anglès, Eduard López Chávarri i un llarg etcètera, cadascun amb les seves pròpies cròniques segons el seu àmbit d’expertesa. Concretament, Gibert, Millet, Lliurat i Subirà van dedicar molts articles a donar a conèixer compositors catalans i internacionals.
A més, la Revista va saber trobar col·laboradors internacionals que escrivien sobre l’activitat musical d’altres països: Arthur Coquard, Wanda Landowska, Mathis Lussy, Auguste Mangeot, Otto Mayer, Jules Écorcheville o Henri Collet en són alguns.
Finalment, altres corresponsals informaven habitualment des de diverses ciutats europees: Paul Magnette ho feia des de Leipzig; Joan Bridgman, des de Londres; el compositor, director i crític Nicolas Slonimsky, des de Sant Petersburg; el pianista Joaquim Nin escrivia des de París o Brussel·les, com també Joan Manén i Joan Gibert i Camins, l’arpista Lluïsa Bosch i Pagès ho feien des de Ginebra, Antoni Massana des de Roma i Josep Subirà des de Madrid.
- Henri Collet
Retrat de Henri Collet (1885-1951) fou musicògraf, compositor, crític musical francès. La seva música està marcada per l’admiració vers la cultura espanyola. A França va contribuir a la reputació de compositors espanyols com ara Albéniz, Granados, Mompou, Nin i Turina...
A la Revista, hi va col·laborar amb una desena d’articles.
Font: CEDOC
- Tournemire
Charles Tournemire (1870-1939), organista i compositor francès.
Font: WikimediaCommons
- Coquard
Arthur Coquard (1846-1910), compositor i crític musical. Coquard no només va ser el primer biògraf de César Franck (1890), sinó que fou autor de textos sobre la història de la música i d’una biografia de Berlioz (1909).
Fotografia: Nadar. 1900
Font: WikimediaCommons - Joaquim Nin
Josep Joaquim Nin i Castellanos (1879-1949) ) fou pianista i compositor; la seva trajectòria personal el portà a viure a París, Brussel·les i Berlín i també a l’Havana. Es convertí en un col·laborador i alhora corresponsal de l’activitat musical estrangera que publicava la Revista.
Font: CEDOC
- Lussy
Mathis Lussy (1828-1910), teòric musical i pianista.
Font: WikimediaCommons - Wanda
Wanda Landowska (1879-1959), clavecinista i pianista polonesa.
Font: CEDOC
- Col.laboradors revista
Principals col·laboradors de la Revista núm. 71, novembre de 1909.
Font: CEDOC
- juliol 1936
Publicació de les galerades del número del juliol del 1936, que amb motiu de l’esclat de la Guerra Civil no es va arribar a imprimir mai. Amb la troballa d’aquest document inèdit a l’entorn del 2014 se’n va decidir la publicació com un número especial.
Font: CEDOC
- esborrany revista
Galerades/esborrany del número del juliol del 1936, que amb motiu de l’esclat de la Guerra Civil no es va arribar a imprimir mai. Amb la troballa d’aquest document inèdit a l’entorn del 2014 se’n va decidir la publicació com un número especial.
Font: CEDOC
- Leipzig
Esborrany de les activitats musicals de Leipzig. Del corresponsal Paul Magnette.
Font: CEDOC
- Notícies des de París
Esborrany de notícies des de París. Del corresponsal Henri Collet.
Font: CEDOC
- article Llongueres
Esborrany d’un article de Joan Llongueres: Un concert simfònic d’obres de Jacques-Dalcroze a Berlín. Joan Llongueres fou un col·laborador destacat de la Revista, hi va escriure quaranta-cinc articles.
Font: CEDOC
- Josep Subirà
Retrat de Josep Subirà (1882-1980), musicòleg i compositor. Va col·laborar en una gran quantitat de revistes espanyoles. A la «Revista Musical Catalana» va escriure una vintena d’articles entre els anys 1921 i 1935.
Font: CEDOC
- Música d'abans d'ahir
La música d’abans d’ahir. Antologia d’articles de la «Revista Musical Catalana». 1904-1936.
Edició a cura de Mercedes Conde. Barcelona: La Magrana, 2014.Font: CEDOC
La recuperació de la capçalera
L’any 1984 el Consorci del Palau de la Música va reprendre la publicació de la «Revista Musical Catalana», d’acord amb la vocació integradora de l’entitat més enllà de l’activitat coral i recollint el fil de temptatives prèvies com la «Circular de l’Orfeó Català», la «Guía de Conciertos» i la «Guia Musical». En un context de revitalització de la vida musical culta, s’adreçava a tot tipus de melòmans.
Jaume Comellas en va ser el primer director; Lluís Millet i Loras, sotsdirector, i Pere Artís, cap de Redacció. Al cap de pocs anys els va assistir Teresa Martínez, que encara avui n’ocupa la secretaria. La crítica de concerts, la va iniciar Josep Casanovas, mentre que la fotografia es va confiar a Pau Barceló. Tots estaven agombolats per un consell editorial amb noms il·lustres, com Gregori Estrada, Enric Gispert, Montserrat Albet, Joan Guinjoan, Oriol Martorell o Maria Ester-Sala, entre molts d’altres. A més de l’agenda de concerts, van esdevenir clàssiques seccions com “Mikrokosmos” –que signava Pere Artís–, “Tangents” –Jordi Maluquer–, “Impromptu” –Francesc Taverna- Bech– o les cartes del director “Del seu affm.”. Des de llavors i fins avui s’ha dedicat un bloc d’articles centrals a un “Tema” o “Dossier” d’especial interès.
El 22 de novembre de 1990 la Revista va recuperar la Festa de la Música Catalana; inicialment com un doble concurs –Manuel Valls, d’assaig, i Eduard Toldrà, de composició–, transformada en el concert del guanyador d’El Primer Palau i, més tard, en l’actual Festa de la Música Coral. També incloïa un Premi d’Honor, del qual van ser mereixedors Xavier Montsalvatge, Joaquim Homs, Antoni Ros Marbà o Montserrat Torrent, entre d’altres.
Aquell mateix 1990, la «Revista Musical Catalana» va rebre el Premi Nacional de Periodisme de la Generalitat de Catalunya, i el 1998, el Premi Francesc Pujol de Foment de la Cultura Catalana.
Entre el 1990 i el 2006, la capçalera es va associar amb l’emissora Catalunya Música. I entre els anys 2005 i 2011 va incloure un suplement editat per l’Escola Superior de Música de Catalunya.
- Número 0
Número zero (exemplar de prova no distribuït).
Font: CEDOC
- revista 1
Primer número de la Revista Musical Catalana. 2a època Novembre de 1984
CEDOC
- Presentació
Acte de presentació de la Segona Època de la Revista. D’esquerra a dreta: Lluís Millet i Loras, Pere Artís, Mariona Sagarra i Jaume Comellas, impulsors de la recuperació de la capçalera. 16 de novembre de 1984. Fotografia: Pau Barceló
CEDOC
- Presentació
Fulletó de presentació de la nova publicació, del qual es van imprimir 15.000 exemplars.
Font: CEDOC
- Publicació-2
Fulletó de presentació de la nova publicació, del qual es van imprimir 15.000 exemplars.
Font: CEDOC
- revista 2
Selecció de portades amb temes diversos que ha tractat la Revista al llarg dels anys.
- revista 3
Selecció de portades amb temes diversos que ha tractat la Revista al llarg dels anys.
- revista 4
Selecció de portades amb temes diversos que ha tractat la Revista al llarg dels anys.
- revista 5
Selecció de portades amb temes diversos que ha tractat la Revista al llarg dels anys.
- Diploma
Diploma acreditatiu del Premi Nacional de Periodisme 1990, atorgat per la Generalitat de Catalunya a la «Revista Musical Catalana». 9 d’abril de 1991.
Fons: «Revista Musical Catalana»
- 21 desembre 1982
Fragment del document preliminar per a la recuperació de la «Revista Musical Catalana», on s’estableixen diversos aspectes de la futura publicació. Data: 21 de desembre de 1982.
Font: CEDOC
- Irineu Segarra
Entrevista a Ireneu Segarra al monestir de Montserrat (el text es va publicar al núm. 47, setembre del 1988). D’esquerra a dreta: Pere Artís, Ireneu Segarra, Jaume Comellas i Lluís Millet.
Font: CEDOC
- Butlletes- 1
Butlletes de subscripció a la «Revista Musical Catalana» d’entre els anys 1984 i 1996.
Font: «Revista Musical Catalana». CEDOC
- Llibre Romà Escalas
Llibre «Perspectiva musical de Catalunya des de la «Revista Musical Catalana» (1904-2008)», a cura de Romà Escalas, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans dins de a la seva col·lecció “Miscel·lània” (Barcelona, 2009).
Font: CEDOC
Disseny gràfic, fotografia i humor
El disseny gràfic ha estat un dels elements que més ha evidenciat el pas del temps els darrers quaranta anys de la Revista. Els anys 1991, 2001 i 2006 es van veure les primeres modificacions en la manera de presentar els continguts i, sobretot, el logotip de la capçalera. L’any 2011 un nou redisseny signat per Aleix Viader va palesar el traspàs en la Direcció de la Revista –de Jaume Comellas a Mercedes Conde– que també va suposar l’aparició de noves seccions –“Compàs Lliure”, “A Propòsit De”, “Talents d’Avui”, “Entre Bastidors” o “Ut Musica”–, així com la creació d’un consell de redacció que recollia veus representatives de la pluralitat del sector.
El 2014 la cooperativa SOM-Sàpiens Publicacions –avui Abacus– va assumir i modernitzar la maquetació, impressió i comercialització de la Revista. Aquest grup editorial ha propiciat els dos darrers retocs del disseny gràfic: el penúltim –coincidint amb un nou canvi de Direcció, de Mercedes Conde a Albert Torrens, el setembre del 2019–, premiat el 2021 per l’APPEC a la Nit de les Revistes i la Premsa en Català, i l’últim, que s’estrena amb motiu del 120è i 40è aniversari.
Un altre element fonamental i característic dels primers anys de la Revista va ser la col·laboració del dibuixant i ninotaire Cesc (Francesc Vila i Rufas), referent de l’humor gràfic català del segle xx, que des del 1984 fins a la seva mort el 2006 va aportar una vinyeta a cada número.
La Revista també s’ha distingit sempre per una ferma aposta per la fotografia, en anys de gran evolució tecnològica en aquest camp. A més de Pau Barceló –que va tenir una dedicació especialment rellevant a la música clàssica com a fotògraf oficial del Palau de la Música durant vint-i-cinc anys–, també han col·laborat amb la Revista els fotògrafs Ferran Sendra, Eva Guillamet i, actualment, Quim Roser.
- Cesc-1
Selecció de dibuixos de Cesc (Francesc Vila i Rufas) per a números diversos de la l’RMC. La col·laboració d’aquest dibuixant i ninotaire, referent de l’humor gràfic català del segle XX, va ser fonamental i va singularitzar la «Revista» els primers anys de la Segona Època, ja que va aportar una vinyeta a cada número des del 1984 fins a la seva mort, el 2006.
Font: «Revista Musical Catalana»
- Cesc- 2
Selecció de dibuixos de Cesc (Francesc Vila i Rufas) per a números diversos de la l’RMC. La col·laboració d’aquest dibuixant i ninotaire, referent de l’humor gràfic català del segle XX, va ser fonamental i va singularitzar la «Revista» els primers anys de la Segona Època, ja que va aportar una vinyeta a cada número des del 1984 fins a la seva mort, el 2006.
Font: «Revista Musical Catalana»
- Cesc- 3
Selecció de dibuixos de Cesc (Francesc Vila i Rufas) per a números diversos de la l’RMC. La col·laboració d’aquest dibuixant i ninotaire, referent de l’humor gràfic català del segle XX, va ser fonamental i va singularitzar la «Revista» els primers anys de la Segona Època, ja que va aportar una vinyeta a cada número des del 1984 fins a la seva mort, el 2006.
Font: «Revista Musical Catalana»
- Cesc- 5
Selecció de dibuixos de Cesc (Francesc Vila i Rufas) per a números diversos de la l’RMC. La col·laboració d’aquest dibuixant i ninotaire, referent de l’humor gràfic català del segle XX, va ser fonamental i va singularitzar la «Revista» els primers anys de la Segona Època, ja que va aportar una vinyeta a cada número des del 1984 fins a la seva mort, el 2006.
Font: «Revista Musical Catalana»
- Josep Pons
La Revista també s’ha distingit sempre per una ferma aposta per la fotografia, en anys de gran evolució tecnològica en aquest camp
El baríton Josep Pons. RMC, 42 (abril del 1988)
Fotografia: Pau BarcelóFons «Revista Musical Catalana»
- Josep Colom
El pianista Josep Colom. Publicada al número 212 (juny del 2002).
Fotografia: Ferran SendraFons «Revista Musical Catalana»
- Kaija
La compositora Kaija Saariaho. Publicada al número 295 (maig del 2009).
Fotografia: Eva GuillametFons: «Revista Musical Catalana»
- Laia Masramon
La pianista Laia Masramon. Publicada al número 376 (maig del 2022). Fotografia: Quim Roser.
Fons «Revista Musical Catalana»
- Notícies- 1
Selecció de notícies i reportatges apareguts als números 57-58 (juliol-agost 1989), 144 (octubre 1996), 167 (setembre 1998) i 267 (gener 2007) de la «Revista». La diversitat de gèneres artístics tractats ha estat una característica pròpia de la publicació, tant com la contribució a la normalització lingüística en aquests àmbits, el suport als joves talents o l’aproximació a la música des de la ciència.
Font: «Revista Musical Catalana». CEDOC
- notícies-2
Selecció de notícies i reportatges apareguts als números 57-58 (juliol-agost 1989), 144 (octubre 1996), 167 (setembre 1998) i 267 (gener 2007) de la «Revista». La diversitat de gèneres artístics tractats ha estat una característica pròpia de la publicació, tant com la contribució a la normalització lingüística en aquests àmbits, el suport als joves talents o l’aproximació a la música des de la ciència.
Font: «Revista Musical Catalana». CEDOC
- Notícies- 3
Selecció de notícies i reportatges apareguts als números 57-58 (juliol-agost 1989), 144 (octubre 1996), 167 (setembre 1998) i 267 (gener 2007) de la «Revista». La diversitat de gèneres artístics tractats ha estat una característica pròpia de la publicació, tant com la contribució a la normalització lingüística en aquests àmbits, el suport als joves talents o l’aproximació a la música des de la ciència.
Font: «Revista Musical Catalana». CEDOC
- Notícies-4
Selecció de notícies i reportatges apareguts als números 57-58 (juliol-agost 1989), 144 (octubre 1996), 167 (setembre 1998) i 267 (gener 2007) de la «Revista». La diversitat de gèneres artístics tractats ha estat una característica pròpia de la publicació, tant com la contribució a la normalització lingüística en aquests àmbits, el suport als joves talents o l’aproximació a la música des de la ciència.
Font: «Revista Musical Catalana». CEDOC
- Festa de la música catalana
Reportatge sobre la represa de la Festa de la Música Catalana (número 75, gener 1991) que al·ludia a la festa homònima creada per l’Orfeó Català el 1904, tot coincidint amb el naixement de la «Revista».
Font: «Revista Musical Catalana». CEDOC
- fulletons
Fulletons corresponents a altres edicions de la celebració de la Festa de la música Catalana, que va adoptar formats diversos i al·ludia a la festa homònima creada per l’Orfeó Català el 1904, tot coincidint amb el naixement de la «Revista».
Font: «Revista Musical Catalana». CEDOC
- guardó
Guardó del premi al millor disseny editorial, en la categoria de Revista, de la Nit de les Revistes i la Premsa en Català 2021, organitzada per l’Associació d’Editors de Revistes i Digitals en Català (APPEC), acte institucional de referència del sector.
Font: «Revista Musical Catalana»
La «Revista Musical Catalana», avui
Un dels reptes dels últims anys ha estat la incorporació de la Revista als entorns digitals: l’any 2011 es va crear el lloc web revistamusical. cat –amb continguts d’actualització diària, com la crítica de concerts–, així com els perfils a les xarxes socials Facebook, Twitter –avui X– i Instagram.
La periodicitat de la publicació en paper va passar a ser bimestral a partir del 2011 i és quadrimestral (gener, maig i setembre) des del mes de maig del 2019. Actualment consta de 92 pàgines i ofereix un ampli tractament dels temes escollits, així com un plec titulat “La Casa dels Cants”, dedicat a l’actualitat de l’entitat editora, la Fundació Orfeó Català- Palau de la Música Catalana.
Fidel a un múltiple objectiu divulgatiu, reflexiu i de gaudi de la música, la Revista preveu un ampli ventall d’interessos, amb atenció especial a la música “culta” (antiga, clàssica, òpera, moderna i contemporània), però incloent-hi la tradicional, el jazz, la cançó d’autor, la dansa i la música experimental.
Amb 383 números i més de 400 entrevistes publicades a primeres figures del món de la música, tant de l’àmbit nacional com internacional, la capçalera històrica manté el criteri editorial que li és propi, vinculat als estatuts i valors de l’Orfeó Català, de promoció i defensa de la cultura i la llengua catalanes.
La «Revista Musical Catalana», que compta amb un equip de treball format per grans experts en l’àmbit del periodisme musical i de l’estudi de la música, i en què han escrit més de 650 col·laboradors, es pot comprar als quioscos i a botigues especialitzades, amb possibilitat de subscriure-s’hi anualment. Així mateix, es distribueix gratuïtament entre els abonats del Palau de la Música i els cantaires de l’Orfeó Català.
- directors revista
Jaume Comellas (1984-2011), Mercedes Conde (2011-2019) i Albert Torrens (des del 2019) han estat els tres directors de la «Revista Musical Catalana» d’ençà de la Segona Època. Al darrere, Teresa Martínez, secretària de Redacció des del 1988.
Fotografia: Quim RoserFons «Revista Musical Catalana»
- portada 40è aniversari
Portada del número 383 (setembre-desembre 2024) de la Revista, que reprodueix l’obra «Ulls que escolten» de Lluís Lleó, encarregada per a celebrar el 120è-40è aniversari de la Revista.
Font: «Revista Musical Catalana». CEDOC
- internet-7
Des del 2011 la «Revista Musical Catalana» té presència a internet (www.revistamusical.cat) i a les xarxes socials Facebook, X i Instagram.
- revista- 1
Fons fotogràfic de la «Revista Musical Catalana»
- revista- 2
Fons fotogràfic de la «Revista Musical Catalana»
- revista- 3
Fons fotogràfic de la «Revista Musical Catalana»
- revista- 4
Fons fotogràfic de la «Revista Musical Catalana»
- revista- 5
Fons fotogràfic de la «Revista Musical Catalana»
- Orfeó a Viena
Publicació especial annexada al número 335 (setembre-octubre 2013) amb motiu del debut de l’Orfeó Català a la Konzerthaus de Viena. En l’espai de poques setmanes, els cantaires del cor van presentar-se per primer cop en una de les sales més prestigioses del món i van cantar amb una de les millors orquestres.
Font: «Revista Musical Catalana», CEDOC
- Simon Rattle
La primera actuació de l'Orfeó Català amb la Filharmònica de Berlín al Palau de la Música, a les ordres de Simon Rattle. En l’espai de poques setmanes, els cantaires del cor van presentar-se per primer cop en una de les sales més prestigioses del món i van cantar amb una de les millors orquestres.
Font: «Revista Musical Catalana», CEDOC
- fulletons-1
Fulletons d’invitació als diversos actes que la Revista ha convocat per celebrar aniversaris rodons, com el centenari de la Primera Època (2004) o el vint-i-cinquè de la Segona (2009), i la seva repercussió en premsa.
Font: «Revista Musical Catalana» i «El Periódico», CEDOC
- fulletons- 2
Fulletons d’invitació als diversos actes que la Revista ha convocat per celebrar aniversaris rodons, com el centenari de la Primera Època (2004) o el vint-i-cinquè de la Segona (2009), i la seva repercussió en premsa.
Font: «Revista Musical Catalana» i «El Periódico», CEDOC
- fulletons-3
Fulletons d’invitació als diversos actes que la Revista ha convocat per celebrar aniversaris rodons, com el centenari de la Primera Època (2004) o el vint-i-cinquè de la Segona (2009), i la seva repercussió en premsa.
Font: «Revista Musical Catalana» i «El Periódico», CEDOC
- el Periòdico
Fulletons d’invitació als diversos actes que la Revista ha convocat per celebrar aniversaris rodons, com el centenari de la Primera Època (2004) o el vint-i-cinquè de la Segona (2009), i la seva repercussió en premsa.
Font: «Revista Musical Catalana» i «El Periódico», CEDOC
- articles-1
Selecció d’articles i seccions aparegudes als números 343 (febrer-març 2015), 371 (gener-abril 2020) i 381 (gener-abril 2024). L’evolució del disseny gràfic i l’atenció a les noves qüestions que suscita l’actualitat caracteritzen els últims anys de la publicació.
Font: «Revista Musical Catalana».CEDOC
- articles-2
Selecció d’articles i seccions aparegudes als números 343 (febrer-març 2015), 371 (gener-abril 2020) i 381 (gener-abril 2024). L’evolució del disseny gràfic i l’atenció a les noves qüestions que suscita l’actualitat caracteritzen els últims anys de la publicació.
Font: «Revista Musical Catalana».CEDOC
- articles-3
Selecció d’articles i seccions aparegudes als números 343 (febrer-març 2015), 371 (gener-abril 2020) i 381 (gener-abril 2024). L’evolució del disseny gràfic i l’atenció a les noves qüestions que suscita l’actualitat caracteritzen els últims anys de la publicació.
Font: «Revista Musical Catalana».CEDOC